Cartas de los lectores

Todos tienen en común la reivindicación de la igualdad en los derechos de hombres y mujeres, que están recogidos en la Declaración Universal de los Derechos Humanos.

En la actualidad todos defendemos y hemos de seguir haciéndolo con ahínco, la igualdad entre ambos sexos en general y, en concreto, en los temas relacionados con el mundo laboral: salarios, horarios, categorías laborales, posibilidad de acceso a cargos profesionales, facilidades para la conciliación de la vida laboral y familiar, etc.

Hoy, pues, leeremos y oiremos declaraciones pronunciadas por mujeres y hombres desde un púlpito "civilizado" que busca y persigue seguir el proceso lógico de una sociedad desarrollada que ha de llegar a hablar de "personas" independientemente de su raza, religión o sexo.

Pero en todo el mundo las mujeres son todavía, junto con los niños, el grupo humano más débil y desprotegido. Son las víctimas de la violencia más brutal, son objeto de esclavitud, de explotación sexual y constituyen el índice más alto en la trata de personas y en la retirada de órganos.

Una mirada hoy hacia ellas.

Hoy es un día para recordar también a aquellas mujeres que nos precedieron: a nuestras madres, abuelas, bisabuelas, tatarabuelas… Aquellas mujeres que, al recordarlas nos envuelve aún la nostalgia del refugio y del consuelo. Mujeres a las que no se llamó nunca "trabajadoras", por no ser asalariadas, pero que bregaron más que nadie e hicieron posible, con su abnegación y generosidad, que la sociedad evolucionara.

Cuando leo curriculums repletos de cursos y cursillos que parecen capacitar para comerse el mundo, me viene a la mente mi abuela paterna, una mujer pequeñilla, de un pueblo colgado en lo más alto de un cerro de la serranía conquense. Ni leer sabía pero estaba curtida, a base de trancazos, por la vida. Casa, huerto, animales, familia, marido… veinte partos tuvo y vio morir a diez, de los que nacieron vivos, cuando aún eran niños.

Pasó la guerra, el hambre, el frío y la penuria y a sus 90 años todavía remendaba con sus manos ajadas.

Y como ella ¡tantas!

Quisiera también elogiar hoy a esas mujeres, madres, que renuncian a su vida al lado de un hijo enfermo, que luchan sin cuartel en contra de una sociedad entera para que sus vástagos tengan la dignidad que se merecen. A esas mujeres que cuidan a sus padres y familiares y que han sido y son, el sustento social más importante de nuestra sociedad. A esas mujeres que hoy siguen siendo el pilar de sus hogares y que con cariño y paciencia sobrellevan los momentos difíciles que nos tocan vivir. A esas mujeres, madres, suegras, hermanas, tías, primas, cuñadas, vecinas, compañeras… que te echan una mano para llegar a cumplir tus horarios y los baños de los niños. A esas mujeres, ayudantes domésticas, que te suplen unas horas en el hogar y acomodan tu almohada. A esas mujeres, amigas, confidentes que comparten lloros y risas, que te ayudan y sostienen en momentos difíciles y que el tiempo no aleja su cariño. A esas mujeres, compañeras de trabajo y equipo que te escuchan, te regalan su experiencia, te proponen soluciones y se ponen a tu lado para tirar del carro día a día. A esas mujeres, políticas en la oposición, que te ayudan a crecer y a esforzarte por hacer mejor, día a día, tu trabajo.

A todas ellas ¡gracias! por ser y estar.

Aurora Herráiz Águila
Consellera de Bienestar Social
y Juventud

Una commemoració necessària
Una societat moderna i democràtica no es pot entendre sense una igualtat real entre dones i homes. La Constitució espanyola recull aquesta igualtat jurídica i ha propiciat un canvi social rellevant aconseguint rompre els rols tradicionals d'homes i dones i iniciar l'evolució d'una societat més oberta i permeable que, des d'una perspectiva optimista, dibuixa un avanç imparable.

La facilitat d'accés de la dona al món educatiu, a la formació i a la cultura; la progressiva incorporació al mercat de treball productiu; l'ascens a llocs de presa de decisió i àmbits d'influència en l'empresa i la vida institucional, generen una dinàmica de canvi en l'objectiu constitucional d'igualtat efectiva de dones i homes. Els poders públics tenen el deure d'emparar i consolidar aquest procés.

L'avanç assolit als darrers anys, bàsicament liderat per les dones, és notori i apreciable al si de la societat. Aquest reconeixement ha de refermar el compromís per continuar progressant en la presència activa de la dona en l'espai públic i la corresponsabilitat a l'àmbit privat. En aquesta tasca resulta imprescindible la col·laboració i esforç de tothom: institucions, agents socials i particulars.

Avui, en la commemoració del Dia internacional de les Dones, des de l'Ajuntament de Maó fem una declaració pública de recolzament a la lluita de les dones i els homes que han fet feina per avançar en la igualtat.

Així mateix, renovem el nostre propòsit d'impulsar polítiques per afavorir el camí de la igualtat i construir una comunitat en la que homes i dones tinguin les mateixes possibilitats de desenvolupament.

Finalment, mantenim actiu el repte d'avançar cap a una societat més justa i corresponsable a través de eines com la formació, la promoció i l'inserció laboral de les dones i reiterem el rebuig a la violència de gènere i, en general, contra totes les formes de violència sexista.

Carmen Moya Riera
Regidora de Serveis
a la Dona i Igualtat
Maó

La dona pagesa
Coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, l'àrea de la dona de COAG inicia un "tour" informatiu sobre l'aplicació de la titularitat compartida a les explotacions agràries. En les properes setmanes s'impartiran un total de vint xerrades informatives a onze Comunitats Autònomes diferents, entre elles les Illes Balears.

D'aquesta manera les dones pageses es volen sumar a la "Marea Violeta" contra el retrocés de les polítiques d'igualtat, exigint als diferents governs autonòmics agilitat i rapidesa per crear els registres de titularitat compartida, pas previ perquè les dones rurals puguin gaudir dels drets econòmics i socials que recull la nova normativa sobre titularitat compartida de les explotacions, publicada al BOE el passat 5 de gener. A més és un tema d'obligat compliment ja que la Llei Orgànica insta als ministeris responsables de la Política d'Igualtat i de Desenvolupament Rural a que es doni forma jurídica a la figura de Titularitat Compartida a les explotacions agràries.

Així mateix, des de l'àrea de la Dona de COAG s'exigeix el compliment de la Llei d'Igualtat estatal i de totes les lleis internacionals, actualment amenaçades amb l'excusa de la crisi. El retrocés i paràlisi en temes d'igualtat suposa una violenta agressió als avenços aconseguits durant tota la democràcia en els drets de les dones.

A més les dones de COAG exigeixen que els pressuposts generals de l'Estat per a 2012, pendents d'aprovació, es facin amb un rigorós Informe d'Impacte de Gènere tal i com indica l'article 19 de la Llei d'Igualtat.

Dones i pageses són vitals per garantir la sobirania alimentària.

Convençudes que som les responsables d'alimentar al món volem implantar la Sobirania Alimentària mentalitzant a la Comissió Europea que la futura PAC s'ha de fer ressò de les lleis que insten a incorporar la perspectiva de gènere. Segons la Unió Europea, aconseguir la igualtat és clau en la estratègia 2020.

UNIÓ DE PAGESOS
DE MENORCA-COAG

Celebrarem el Dia
de la Dona a Alaior
Quan fem celebracions o realitzam actes, ho és perquè hi ha coses a dir. Que se celebri el Dia de la Dona vol dir que a la nostra societat encara no hem arribat a la normalitat que seria desitjable. I açò després de molts anys de lluita per evitar desigualtats i diferències.

S'ha donat el cas que en aquests dies ens hem assabentat que a l'any 2011 les dones en general cobraven al nostre estat un 22% manco fent la mateixa feina que els homes. Que a les Illes Balears, l'atur en les dones ha augmentat un 11'4% més. Que encara es parla sobre sexualitat i reproducció de la dona, embarassos no desitjats i altres circumstàncies que l'afecten, amb les decisions que això implica, però gairebé mai plantejant quin és el paper que ha tenir l'home en aquelles circumstàncies. Que...

És necessari recordar les nostres dones. Fa poc parlàvem sobre Margarida Comas Camps. Cal reivindicar-la. Precisament per ser dona. I perquè just fa un any i mig es va haver de conformar amb donar nom a un carrer d'Alaior i no a un centre educatiu, també. Mèrits per aconseguir les dues nominacions en té a abastament. I açò, en benefici d'un home.

Per entendre la societat d'avui, amb els alt-i-baixos propis de l'evolució dels drets, hem de fer una ullada enrere. Avui hem convidat a Natàlia Navarro Gelabert, llicenciada en història i que ha encetat el camí de la tesi doctoral amb un estudi sobre les dones republicanes i militants obreres amb responsabilitat institucional i política durant els anys de la Segona República i la Guerra Civil.

I és interessant la seva conferència, perquè entre els anys 1931 i 1939 es va consolidar tot allò que les quatre dècades anteriors s'havia iniciat, amb una lluita per estendre l'escolaritat, combatre l'analfabetisme femení i transformar unes lleis que discriminaven la dona.

Què dir del paper de la dona en el nou món industrial, necessària en molts casos com la fabricació de calçat, capses de cartró, bijuteria i frontisses, o bàsica com ho va ser en el cas de les bosses de plata. Així i tot, moltes dones seguirien fent les dues feines a ca seva.

La mentalitat havia de canviar. La feina manufactura i industrial, però també totes aquelles feines fetes a la llar, perquè precisament eren feines considerades tradicionalment femenines, eren i són les manco reconegudes. El simple fet que a la documentació històrica les dones surtin citades com "sus labores" o dedicada a "las labores de su sexo" ja era un fet prou indicatiu.

Durant molt temps es va perseguir un canvi a la societat espanyola, però aquest no arribarà fins l'any 1978 amb l'aprovació de la Constitució Espanyola. Avui, tres dècades i escaig després, encara hi queda molt a fer.

Els esperam avui vespre, a partir de les 20 h, a la Sala d'Activitats Ciutadanes d'Alaior per recordar el camí fet per les nostres dones, de la mà de Natàlia Navarro.

Miquel À. Marquès Sintes
Centre d'Estudis Locals d'Alaior