Cartas de los lectores

El projecte d'Universitat Oberta per a Majors que per primera vegada es va posar en marxa a les Illes Balears en el curs 1998-99, arrelà ben prest a Menorca i òbviament al nostre municipi, on es localitza la seu de l'extensió universitària. Ja en aquelles primeres edicions, la convocatòria suscità gran entusiasme entre un alumnat desitjós i il·lusionat en poder gaudir de l'experiència de l'aprenentatge. Les aules es van omplir.

Aquelles primeres promocions es van mostrar sempre encantades d'ocupar el seu temps lliure en una formació que, tot sigui dit, mai arriba tard. És així com els nous estudiants universitaris han experimentat i experimenten sensacions semblants a la que ells mateixos, formats en la universitat de la vida, han sabut procurar als seus descendents amb no poc esforços.

Dit això, l'Ajuntament d'Alaior vol donar a conèixer que tot i la molt complexa situació de les arques municipals, en la present edició dels cursos de la UOM serà la primera vegada en què el Consistori dóna suport econòmic concret i directe com a contribució al sosteniment d'una oferta formativa que estava en perill i a la que l'anterior equip de govern es van resistir a donar estaló econòmic, com sí ho feien, en canvi, altres ajuntaments.

Creiem convenient donar a conèixer aquest detall i fer valer la nostra decidida intenció de fer costat i col·laborar amb la UIB en el sosteniment de les activitats que duu a terme al nostre municipi.

Felicitem tots els que s'han inscrit en aquest curs i els animem a treure profit de les sessions que us han preparat i que, ben segur, resultaran amenes i instructives, a la vegada que animem els endarrerits a sumar-se a aquest nou curs.

Misericòrdia Sugrañes
alcaldessa
Alaior

Agua desalada con un punto de sal
Hace poco todos podíamos leer cómo algunos de los poquísimos partidarios de pagar el agua desalada a 1,30 euros el metro cúbico que hay por aquí, nos decían que el precio podía justificarse porque se trataba de una especie de agua mineral o destilada. Pues resulta que no es cierto porque los límites máximos recomendados de sal están en 250 miligramos y el agua desalada contiene nada menos que 400.

Cuatrocientos miligramos en los que no había reparado nadie, hasta que desde UPCM nos leímos detenidamente el folleto propagandístico "Desaladora de agua marina de Ciutadella", editado por el Govern Balear y el Ministerio de Medio Ambiente. 400 miligramos según un folleto propagandístico dedicado a cantar las excelencias de la desaladora y que pecaba de optimismo hasta el punto de anunciar una financiación de la Unión Europea del 50,22 % que a la hora de la verdad se ha quedado unos veinte puntos y cerca de cinco millones de euros por debajo de lo prometido, aunque sospechamos que eso no ha sido culpa de la Unión Europea sino de los indígenas que gestionan las ayudas, su improvisación, sus continuos cambios de planes y de proyectos.

Otra cosa es que el agua sea potable hasta los 500 miligramos de sal, pero por debajo de los 500 miligramos ya está la que sale de Es Caragolí y el agua desalada sigue siendo bastante salada y muy cara.

Unió des Poble de Ciutadella de Menorca (UPCM)

Información sobre los impuestos
El Ayuntamiento de Alaior ha remitido a sus ciudadanos una circular informativa de interés para los mismos referida a los principales cambios producidos en los tributos municipales para el año 2012. Está muy bien de que sea el propio Ayuntamiento quien ponga la información a nivel ciudadano para que cada uno de nosotros sepa a qué puede acogerse, sobre todo cuando se trata de tributos, impuestos, tasas, etc. que afectan en menor o mayor grado a las arcas de los contribuyentes. Hasta aquí correcto.

Lo que sí sería necesario y considero que casi imprescindible, es que además de esta información, nos digan también el porcentaje o porcentajes del aumento de estos impuestos, sobre todo si la subida anunciada por el Ayuntamiento para hacer frente a la desdichada situación financiera heredada, se incrementa también con la subida anunciada por el Gobierno Central, lo que puede que nos dé un resultado de escandaloso incremento sobre los pagos que deberá efectuar cada contribuyente, sin comparación alguna a los aumentos que se han aprobado para pensionistas, el 1 %. Hay que hacer unos cálculos básicos para equilibrar la maltrecha economía doméstica.

Por ello, con la mejor buena voluntad, agradecería al Ayuntamiento, nos haga saber por este mismo medio (no hace falta otra circular, porque todo cuesta dinero) qué porcentaje de incremento van a tener los importes del I.B.I. en primer lugar ya que es el que más repercute y consiguientemente las tasas, tributos, etc. para poder calcular si es conveniente acogerse al pago anticipado con el fin de obtener la bonificación del 3% que nos ofrece el Ayuntamiento, antes de que el próximo 4 de abril veamos cargada en nuestra cuenta el recibo de estos Impuestos, porque a lo mejor resulta que no interesa a alguien en particular, bien sea por falta de fondos, o por no interesarle el cargo anticipado, y prefiere esperar al final del plazo para cumplir con esta forzosa obligación. Confiemos en que esta petición sea debidamente atendida como corresponde por parte de nuestros representantes en "la Sala".

JUAN AMELLER BARBER
Alaior

Parlarem de l'evolució de l'urbanisme d'Alaior
Aquest divendres tindrem el gust d'escoltar Jaume Sastre Moll. Llicenciat en història medieval per la Universitat de Barcelona i doctor en història general per la UIB, ens transportarà cinc segles enrere, per conèixer de primera mà a través de la documentació històrica com es va estructurar Alaior, els seus carrers, els seus habitants i els seus oficis, per entendre com es va consolidar el creixement medieval d'Hialor, patró a partir del qual marcarà el creixement urbanístic actual d'Alaior.

Hem de tenir en compte que la trama urbana d'Alaior, com la d'altres pobles, és l'herència rebuda dels nostres avantpassats i de les diferents èpoques històriques viscudes pels homes i dones que han donat vida a Alaior.

Els berebers viuen a l'illa durant gairebé quatre-cents anys a la Ciutadella de l'almoixerif, mentre que la resta de població és als grans i petits llocs establerts per tota l'illa. Ihalor tan sols era una alqueria més.

La conquesta de l'illa pels cristians du una nova concepció humana de la ciutat. Si Alfons III conquesta l'illa, és Jaume II de Mallorca qui marca les pautes per a urbanitzar Alaior i determina les normes de convivència.

Jaume II signa el 30 d'agost de 1301 la Carta de Franqueses i Privilegis, considerada com una autèntica constitució per a Menorca i document que regula l'estructura social, política, econòmica, urbanística i les normes de conducta dels nous menorquins, privilegis posteriorment recopilats en el Llibre Vermell de Ciutadella.

Hialor, nom de la ciutat d'Alaior a l'època medieval i moderna, comença a prendre la fesomia urbana actual. Al poble hi viuen els artesans i la classe social més distingida, mentre que els pagesos donen vida al camp, fins a habitar uns 250 llocs de diferents dimensions.

Al segle XVI Alaior disposa d'una vintena de carrers que, al voltant de la parròquia de Santa Eulàlia, comencen a vestir l'Hialor modern. El creixement de la població, l'inici de la producció del calçat i d'altres activitats econòmiques al segle XIX produeixen nous canvis al poble.

Al segle XX, Alaior viu un nou creixement urbanístic amb l'obertura de nous carrers cap a la Carretera general. El creixement urbà dels anys seixanta s'impulsa per l'arribada de famílies peninsulars i de pagesos que abandonen el camp.

La inauguració del polígon industrial impulsa la indústria (1982) i creix l'activitat turística a partir dels anys setanta als nous polígons industrials de vorera a cala en Porter, Son Vitamina, Calascoves, Son Bou, Sant Jaume i Torre-solí.

La conferència es farà a la Sala d'Activitats Ciutadanes a partir de les 20 h. Els esperam per conèixer de prop la xarxa viària del poble, els edificis públics i els pagesos i menestrals que van donar vida a un poble amb més de set segles d'història.

Miquel À. Marquès Sintes
Centre d'Estudis Locals d'Alaior