Des de la Cooperativa d'Escoles Infantils de Maó volem manifestar la nostra preocupació davant la no convocatòria d'ajuts per part del Govern Balear pel sosteniment de les escoles públiques de primer cicle d'educació infantil (centres de 0-3) per el present curs 2011/12.
També pensem i ens preocupa molt amb tot el que encara no s'ha abonat a dita etapa educativa per part del Consell Insular de Menorca (curs 2009-2010 i curs 2010-2011) i el Govern Balear (curs 2010-2011), i no tan sols al nostre municipi, sinó a tota Menorca. No rallarem de quantitats ja que són prou elevades.Per tant, no veiem com es poden adequar les quotes d'aquest servei a la realitat econòmica de les famílies. Amb la manca d'aquestes ajudes no es poden ni abaratir ni mantenir les quotes, al contrari s'hauran d'augmentar molt per poder cobrir el cost real del servei i no creiem que aquesta retallada del Govern Autonòmic l'hagin d'assumir les entitats que ofereixen el servei de 0-3 als municipis, les administració locals i, menys encara, les famílies.El nostre col·lectiu d'educadores es demana, si realment:
És impossible arribar a un pacte de mínims per poder mantenir les ajudes i garantir la qualitat d'aquesta etapa?
No és l'educació el futur de qualsevol cultura?
Fa dies que tenim el cap ple d'interrogants i no trobem respostes
Esperem i desitgem trobar solucions.
COOPERATIVA D'ESCOLES INFANTILS DE MAÓ
Indignat -indigneu-vos
Tot comença un dia de l'estiu del 2010 un matí esperant a la meva mare que em passés a recollir, sobre les deu del mati s'aturen dos policies nacionals de Maó, reconec que les meves pintes , ja que duia un parell de rastes pel darrera del cap, als policies no els va fer gaire gràcia, ja que em van demanar on anava vestit així i amb aquestes pintes.
¡Qui són ells per dir a ningú com hem d'anar vestits o com hem de portar el cabell!. Anem al "meollo de la cuestión", em van preguntar al meu nombre de DNI i jo que per costum li vaig contestar en menorquí, sense cap intenció de crear un conflicte, però la resposta seva va ser "me estás vacilando". I em va fotre una caparrada, "tú háblame en castellano que esto es España", i van assenyalar la bandera que portaven al braç, i jo sense entendre les seves agressions i amenaces. Per indignació en aquell moment vaig decidir seguir parlant en la meva llengua, ja que considerava que hi ha moltes maneres de demanar les coses i aquestes persones es van passar dos pobles. Si només haguessin demanat amb un poc de sentit comú "respecte" ja estava tot fora de conflicte, que a aquestes altures hauria de ser així , ja està bé ja n'hi ha prou.
Com que me van amenaçar jo no vaig voler girar la llengua, em vaig sentir indignat, així que em van portar cap al quarter, i resulta que de 10 o 15 persones que hi havia ningú em podia entendre. "Que trist, jo no sé si saben on els van destinar a treballar, o que a Espanya hi ha molt poca cultura", així que vaig tenir que girar la llengua i per fi em van amollar, però no sense rebre una multa per negar-me a identificar, per acabar d'ofendre, però no ho van aconseguir, s'ofenen ells tots sols. Tot bastant desagradable recordant les pitjors èpoques feixistes, que ja haurien d'estar dins l'oblit.Perquè ara després d'un any aproximadament us explico això? Perquè precisament aquest divendres passat, dia 11, pel vespre vaig tenir que anar a acompanyar a una amiga a posar una denúncia i no me esperava que després de tant temps tornéssim a tenir una situació desagradable. Jo no vaig dir ni bona nit, simplement callat, acompanyat de la meva amiga, vaig seure i vaig esperar. Resulta que un "nacional" es va atracar a mi i em va dir amb to d'amenaça a mà alçada recordant lo de l'any passat: "Buenas noches, te acuerdas, ¿vas a seguir vacilando como hiciste con mi compañero?, porque yo no voy a hacer igual, yo te voy a dar de hostias como me hables en catalán". Jo que reconec que som caparrut vaig dir bona nit i van entrar 5 o 6 "nacionals" més i em van amenaçar: "Hablas el castellano o te metemos en el calabozo i te hinchamos a hostias". Així que indignat una altra vegada, perquè ho entenguessin els vaig dir en castellà: "Que sepáis que yo tengo mi derecho de hablar en mi lengua las veces que haga falta y así sin ninguna razón a mí no me tenéis que tocar, yo he venido a poner una denuncia con mi amiga y no he dicho nada a nadie, así que creo que el problema lo tenéis vosotros con el catalán ya que podéis ver que puedo entender y hablar el castellano perfectamente". Nosaltres tenim la sort i la grandesa de sebre parlar i entendre les dues llengües cosa que per falta de cultura o simplement per pensaments colonitzadors ells no en volen saber rés. ¡Que trist!, quan podríem ser un país multilingüe, gallec , euskera, català, castellà, la gent es tanca i tracte d'imposar una sola llengua. Així no avançarem mai.Perquè us explico tot això? Perquè sé de primera mà que no és el primer cop que ha passat, que està passant i que seguirà passant mentre no hi posem de la nostre part. Demano a tots el menorquins i menorquines que hagin llegit el meu escrit que no es deixin trepitjar per aquest tipus de situacions, que entre tots noltros hem de defensar la nostra llengua.
Perquè a mida que passen els anys, si tot va així, amb l'odi que tenen cap a la nostre llengua, la nostre llibertat anirà desapareixent ... Indigneu-vos perquè la indiferència no ens portarà a cap lloc.
¿No són ells servidors públics i defensors dels nostres drets? Idò
MARC SASTRE CARRETERO
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.