17/10/11 0:00
TW
0

Somni publicitari
per a Menorca
Avui he somniat que Menorca no era coneguda, més que això, que no es feia publicitat de l'Illa. I el més esbojarrat era que formava part d'una estratègia per atreure'n visitants. Hi havia un mapa secret, tal illa del tresor, que es compartia entre els aventurats, que arribaven. Tot agafava un tret misteriós, màgic, d'ulls esglaiats, d'encontres clandestins, d'aquella emoció que sent qualsevol forani que descobreix l'Illa, més enllà de la visita, emocions que encara no hem sabut comunicar, amb tot el potencial, pensava jo…Cada estada significava alliberació, llibertat, complicitat, a l'entendre la magnitud del descobriment, i es feien promeses de llavis segellats, de secrets a veus, tot amb el goig de poder explicar-ho qualque dia. Es prenien notes sobre el terreny, de petits racons, de moments viscuts, de tonalitats, de la llum, dels olors i perfums….Un dels souvenirs més apreciats era un rellotge especial, amb forma de papallona, símbol callat, que un feia posar a un racó de la casa, aquest rellotge anava sempre retrassat, més que això, anava amb un altre ritme, amb una cadència i compàs no coneguts fins ara, i a mesura que passava el dia, s'anava endarrerint més i més, fins que arribava a aturar-se, però ho feia d'una manera molt suau, com una lenta escuma de mar.

I quasi instantàniament tornava a arrancar, era el reflexa d'un bell estil de vida, que es volia perpetuar amb una posta de sol, amb una visió encisadora, com el vol d'una papallona. Davant els altres rellotges d'avui, normals, que sols dicten el temps, per això era tan apreciat, com l'Illa, pensava jo…

David Camps Pons
Palma

Puesta de sol
en Cala en Porter

Soy amante de la naturaleza y de mi Menorca. Soy de Cala en Porter y siempre disfruté del ocaso del día con la puesta de sol rojizo y las montañas visibles de nuestra isla vecina y todo esto desde un rincón de Cala en Porter que llamamos "la fi del món" (calle San Domingo). Veo que cada vez hay más gente que acude, turistas y de aquí, lo cual me agrada, ver abuelos, familias con niños, parejas jóvenes que se hacen fotos, por algo que no cuesta nada.Me gustaría que la autoridad competente, que me merece un gran respeto, valore la posibilidad de que en ese rincón de Cala en Porter se hiciera un buen mirador con sus bancos y papeleras, sin papeles por el suelo y en esa calle de San Domingo una buena acera asfaltada y que no sea "triatges".

Son malos tiempos para obras, pero por lo menos que este escrito pueda el día de mañana servir de algo. Que algún político sea un poco romántico y acuda al lugar. A ver si mis futuros nietos lo pueden ver. Cala en Porter merece este detalle y algunos más que ya iré diciendo. O nos ponemos las pilas o nos quedamos como siempre.

Tolo Pons Melià
Alaior