Cartas de los lectores

De hecho el debate tan acalorado que existe por esta sexta posición es tan absurdo y pobre que necesita de contenidos adicionales para funcionar, por lo que al tema de los sentimientos se le añade el de la lengua y en ocasiones otras cosas tan lejanas como el fútbol.

Nuestra lengua es una parte importantísima de la "personalidad" de Menorca, por ello tenemos que preservarla, protegerla y fomentarla principalmente a nivel educativo. Pero la lengua, es también parte importantísima de la personalidad del individuo y por ello no se puede exigir en cualquier contexto. Unos y otros deben darse cuenta de que con medidas y comentarios extremistas se crea el efecto contrario al que quieren conseguir, de odio y rechazo hacia los sentimientos que ellos tanto intentan proteger.

Sobre todo, no olvidemos nunca que estamos hablando de un sexto nivel de identificación.

Kike Alonso caballo
Ferreries

Norma incomprensible en la Cova
Hola, les escribo para comunicarles un hecho que me dejo perplejo. El día 7 de Julio después del partido de España, el cual estuve viendo con unos amigos, nos dirigimos a la Cova d'en Xoroi para seguir disfrutando de la victoria de España, todo ello porque estos amigos son de fuera de la isla y no conocían la Cova y propuse ir allí para que la vieran, pero cuál es nuestra sorpresa que al llegar a la entrada el portero me dice que no puedo entrar porque llevo la camiseta de la selección española, lo cual para él puede ser un motivo de provocación si hay algún alemán dentro, dejándome al final entrar pero después de girarme la camiseta del revés y tener casi toda la noche detrás a un vigilante de seguridad. ¿Desde cuándo ir con la camiseta de tu selección en tu propio país es motivo de provocación? ¿En Alemania hubiera ocurrido lo mismo a un ciudadano suyo con la camiseta alemana?¿Cuándo empezaremos en este país a sentirnos orgullosos de ser españoles? Un saludo y suerte a la selección en la final.

Cristóbal Seguí Muñoz
Sant Lluís

Acampallengua: siguem honestos, i amb la veritat per davant
El passat cap de setmana va tenir lloc l'Acampallengua 2010, que per primera vegada se celebrava a Ferreries. Un esdeveniment que va comptar amb un ampli ventall d'actes: des de presentacions de llibres d'autors ferreriencs i menorquins, fins als balls populars dels grups folklòrics locals, passant per l'animació infantil dels Pinyeta Pinyol, una xerrada del ferrerienc Joan Martí sobre el periodisme esportiu en la nostra llengua, actuacions de cantautors menorquins i un concert de rock i rumba el vespre del dissabte, amb grups del poble, de Mallorca i de València.

Com molts dels que estimam la nostra llengua i la nostra cultura, esperava amb deler la seva celebració i vaig assistir a diversos dels actes organitzats, molts dels quals van ser de notable interès.

És cert, com sol succeir en actes de masses, que de tant en tant es produeixen alguns problemes. No debades, per a açò hi ha un servei d'ordre dels organitzadors (entre els quals un bon ranxo de joves ferreriencs i menorquins, a banda d'un grup de mallorquins que recolzaven l'acte amb l'experiència adquirida en organitzacions prèvies).

No obstant, m'ha sorprès la carta enviada per n'Ivan Florit Allès, en la qual exalça ostentosament un problema que li va succeir a ell tot obviant-ne altres de molt més greus que succeïren aquell vespre, i aprofitant per fer proclames polítiques d'exaltació ideològica.

No et conec personalment, Ivan, però crec que entre tots podem arribar a enraonar de forma civilitzada. He de dir-te, d'entrada, que em sap greu que no poguessis entrar al concert, que va estar prou bé, i que no em sembla gens correcte que no et deixassin entrar pel fet de vestir una samarreta espanyola, així com les paraules fora de to que dius que vas haver de sentir. Amb tot, els organitzadors de Mallorca, per desgràcia, estan acostumats que a cada acte d'estaló de la llengua i la cultura mallorquines que celebren allà hi aparesquin grupuscles de neonazis que, més d'una vegada armats amb bats de beisbol i altres tipus d'objectes contundents, intenten accedir als recintes per a... en fi, per a què accedeix algun energumen a un recinte amb bats de beisbol i objectes contundents?
I dóna la casualitat que, com bé deus sebre, aquests tipus d'energúmens acostumen a dur samarretes de la selecció espanyola, banderes espanyoles preconstitucionals i demés simbologia acord amb la seva ideologia intolerant.

M'imagín que el fet de coincidir la celebració de l'Acampallengua amb el partit de la selecció espanyola, quan gent diversa i allunyada d'ideologies ultres vestia samarretes d'aquesta selecció, va fer pensar a alguns dels organitzadors que es tractava del mateix cas d'anys anteriors, motiu pel qual no et van deixar passar. I has de saber, també, que mentre se celebrava el concert passaren diverses vegades grups de joves de coneguda ideologia neonazi amb to provocatiu per davant el recinte (amb una indumentària coincident amb la teva, tot i que no coincidissiu amb ideologia ni amb intencions), motiu pel qual es va requerir la presència de la policia a fi que la cosa no passàs a majors si aquests gosaven entrar per la força.

Per si açò fos poc, aquests grups intolerants van destrossar a coces dues de les portes del recinte. I per si fos poc et diré, també, que jo mateix havia penjat una senyera al balcó de ca meva amb motiu de la celebració de l'Acampallengua. La meva sorpresa va ser quan, ensoldemà, em vaig trobar l'enfront tot empastifat, inclòs el portal, en un acte clar de violència política (sí, estil Jarrai però en versió ultraespanyolista). Ja deus sebre que per accions com aquestes a segons quines zones de l'estat els cau un "puro" ben gros.

No en vaig fer més cas: vaig pensar que serien els quatre neonazis de sempre i el mateix diumenge matí ho vaig fer net. Així i tot, me va semblar una passada que a un poble tranquil com el nostre hi hagués tres agressions tan clares d'aquesta casta en un sol vespre.

Quan he pogut llegir la teva carta he tingut un regust amarg. Per un costat, perquè m'ha sabut greu que la samarreta que duies fes que et confonguessin amb uns ultres (pel que expliques, estic segur que ets dels que no van fent salutacions nazis ni coses per l'estil) i no poguessis gaudir d'un concert que va ser excel·lent (personalment, no veig per res incompatible sentir-se espanyol, com dius que et sents, i estimar la nostra llengua i cultura). Però per l'altre, trob que t'has deixat la meitat més gruixada dels fets d'aquella nit, que van ser la violència clarament intencionada per part d'aquests grupuscles que odien tot allò que faci olor a llengua i cultura pròpies. I, finalment, em sembla que t'ultrapasses quan empres el que et va passar per fer proclames sobre la teva ideologia: en democràcia és imprescindible reconèixer la legitimitat de la forma de pensar dels altres per tal de poder conviure amb, almanco, certa harmonia. M'explic: tens tot el dret a pensar com penses, a fer-ho públic i, fins i tot, a fer-ne ostentació, però no em sembla correcte aprofitar la denúncia dels fets que exposes per a fer-ne exaltació.
Crec, també, que els comentaris que fas relatius a la procedència ("mallorquins", dius) dels que t'increparen estan fora de lloc. El problema és, si de cas, el que et van dir, no d'on era qui t'ho va dir.

Després de tot, Ivan, he pensat en tot el que havia passat i sentit, i he arribat a la conclusió que la intolerància no pot quedar impune. Motiu pel qual just després de llegir la teva carta me'n vaig anar a la policia local a interposar una denúncia contra l'atac que havia sofert a l'enfront de ca meva. Al final, Ferreries és prou petit, la gent és bona de veure i els testimonis... en fi, que ja ens trobarem al jutjat.

Finalment, m'agradaria dir-te –i esper que ho compartesquis- que per a que una societat visqui en democràcia és necessari el respecte a l'altre i el reconeixement de la legitimitat de les seves idees (sempre que siguin democràtiques i respectuoses amb els drets humans). El fet que un sigui espanyolista, l'altre independentista, federalista o, simplement, ciutadà del món (a Ferreries en trobaràs uns quants de bons de cada casta, no ho dubtis!), no ha de comportar la ruptura de la convivència ni d'allò que és tan essencial en una societat democràtica: el bon veïnatge i l'intercanvi racional d'opinions.

Res més, Ivan. Només dir-te que en voler ens trobam per fer un cafè i xerrar-ne tranquil·lament.

David Sintes Febrer
Ferreries