Cartas de los lectores

Otro que sabe mucho de poco es, el Sr. Diputado Carretero. Con su habitual "poca solta", deja caer cada semana sus grises descalificaciones: quien ha sido un lastre para Baleares, ha sido el Govern de Matas (sic). Los ciudadanos que sabemos poco de mucho, tenemos la certeza de que el Gobierno actual, es el peor desastre ocurrido en España durante tantos años de nueva democracia. Decía el Dr. Marañón: la diferencia entre un hombre tonto y un inteligente estriba, en el que el segundo es siempre consciente de las tonterías que dice.

Este jueves primero de abril, se lee en un periódico nacional: el Consell destinará dos millones para promoción turística y 225 mil euros, al programa Menorca Tot l'any. ¿Por qué no al revés?. Uno piensa que si algún científico descubriera la vacuna para erradicar la estupidez, se forraría. Mediocres políticos convertidos en expertos en marketing, intentan diversificar mercados más allá del turismo familiar. El tándem Pons/Barceló, busca también atraer a visitantes jóvenes. Pretenden dar la imagen de que Menorca es un sitio de mucho glamour.

La imagen tal vez se dé pero ¿la talla? Diversificar=buscar mercados diversos. ¿Para qué?. Para vender el mismo producto. Un producto obsoleto. Cualquier humilde artesano sabe, que la mejor publicidad de un producto está, en su calidad, servicio y precio. El primer paso que dará al comprobar la caída o su disminución de cuota en el mercado será, mejorar su producto. De nada le servirá gastar grandes sumas en promoción, si el producto está quemado. Es más, incluso consiguiendo alguna mejora notable en el mismo, difícilmente conseguirá recuperar aquella parte del pastel que antes tuvo.

Son formidables estos vigías. Buscan nuevos canales de distribución, gastando grandes sumas. Con tanto dinero y glamour que "destilan", lograrán lo imposible.

Bartolomé Ruz Sánchez
Ciutadella

---------------------

Bilingüisme o diglòssia
He llegit en aquest diari un article, en el que es donaven un caramull d' arguments que deixaven com a veritats absolutes vàries afirmacions que són discutibles i potser millorables.

Deia l' article que s'estava creant un problema entre els uns que feien de l' idioma una bandera política i altres que pensen que es tractava d' un "arrebato" i que ja passaria.

En el segon ja aclareix les coses i diu que uns que "no quieren hablar más que en catalán ¡catalán ! Que no menorquín" .

Això d' entrada es com dir "quieren hablar castellano, que no andaluz!". Com si el menorquí no formés part d' aquest idioma global que es parla des de Salses a Guardamar.

Divide et vinces. Així resulta que a Mallorca es el mallorquí, a Eivissa l' eivissenc, a València el valencià. Però mai reconèixer que és una sola llengua, ans al contrari, vàries que en mala hora van sortir com els esclatassangs un dia aquí l'endemà allà.

Aplicant la seva lògica a Aragó es parla l' aragonès, a Andalusia l' andalús, a Madrid el madrileny, i etc.

I desprès ens parla del bilingüisme d' aquesta terra com la capacitat de "poder hablar y pensar en 2 idiomas y el trilinguísmo tres y así sucesivamente"

Es una mica més complexe que això, perquè a aquesta terra no hi ha un bilingüisme sinó que hi ha diglòssia que és que una part de la població usa dos idiomes i un d' ells té la consideració de culte i l' altre no s' hi considera. Es a dir que un idioma és de senyors educats i l' altra de gent de poques lletres. I fins i tot podem dir que uns dominen les dues llengües i els altres no, perquè saber dir "idò" i "bon dia" no et converteix en bilingüe ni fer-hi prop.

Així que tenim una part de la població que parla menorquí només amb qui coneix i sap que "xerra es menorquí" . Amb la resta de gent utilitza el castellà i així escoltes que et diuen ¡grazias! Més tost que "gràcies". Potser es per por .....

En l' article atribueix a postures d' interessos partidistes que amb tal de "ganar" tenen postures "totalitaristas" . Com si la utilització habitual del menorquí, mallorquí o català sigui una postura totalitària.

Tots sabem els mecanismes que operen dintre nostre, si tenim davant una persona amb poder econòmic, amb un uniforme, militar o no o simplement amb possibilitat de posar el teu expedient al lloc normal o baix de tot del munt, no ens atrevirem a exigir que s' ens atengui en el idioma oficial aquell que es tan oficial per llei com l' altre. Sabem perfectament que qualsevol individu amb un mínim càrrec pot (per dir-ho finament) fer cas omís dels nostres drets.

Una cosa que diu és que "tenemos que aprender el catalán (con el vocabulario menorquín). però basta veure que els textes escolars estan fets amb els modismes mallorquins, però siguem pràctics, (aquí som quatre jans i un boi) i més val açò que res.

I hem d' aprendre el castellà i és clar que si, però el fet d' atorgar-li el paper d'idioma comú exclusiu d' entrada, és un fet polític, també però el que parlen els valencians i els d' Inca pot ser a la pràctica un idioma comú per a un gran nombre de persones encara que no sigui llei.

No vull entrar en temes com l' igualtat asimètrica que s' ens proposava com si fòssim beneits.

Una cosa està passant però i és que els escolars d' avui saben els dos idiomes, siguin nascuts ací o en un altre continent i això no els fa mal, ni estan pitjor preparats -en castellà-que aquells que només n'han d' aprendre un (només cal navegar per forums a internet per veure-ho) sinó que probablement això els farà més fàcil trobar una feina millor i és més, han experimentat que tenen la capacitat d' aprendre més d' una llengua .

Els que volem emprar el nostre idioma cada dia ens hem d' esforçar més que altres: el nombre de canals de televisió i ràdio és menor que els que emeten en castellà, el cinema no importa ni xerrar-ne, els programes informàtics, pocs i és que no ho tenim fàcil i potser no podem dir que el nostre idioma estigui discriminat, sino que l'altre ho té més bé.

Tampoc és que ens neguem a xerrar en castellà només és que, per exemple, no seria un mal costum que en comptes de que tot un grup, canvii d' idioma perquè arriba un que només ralla castellà, no féssim renúncia absoluta. I tampoc estaria de més que en comptes de dir "en castellano que no lo entiendo" s'acabes o es comences la frase amb un "por favor...".

Ricard Tolosa Pericas
Maó