S’espera temps primaveral en tota regla i que un dia o l’altre arribi la renúncia de l’hivern. Encara que el temps del febrer -a la primera quinzena- ha estat molt estable i amb les famoses calmes o seques, els anticiclons ens tenen desanimats.
Ningú ja no recorda la darrera invasió clara de fred d’origen siberià ni una trista gelada. La lluna vella dijous, dia 20, arribarà al quart minvant a les 18 hores i 32 minuts a Sagitari, amb augment de les temperatures diürnes. La gent identificava la lluna vella de febrer com una senya de mal temps.
EL FEBRER POCS SANTS TÉ. El sol, a causa de la durada més gran del dia, encalenteix les hores centrals de la jornada. Tots els febrers calents són perillosos pels conreus i per a la gent també. Avui és Sant Onèssim al qual s’invoca per tenir una bona recomanació i reputació. També és Santa Juliana invocada per tenir un bon part i evitar la caiguda dels cabells. En aquesta època floreix el romaní. En aquest temps convé molt una bona infusió de romaní. Aquesta planta la podem fer servir contra el mal de cap, les migranyes i contra els refredats.
AL FEBRER, CERCA EL SOL; PERÒ NO TOT EL MES SENCER. Dijous, dia 20, arribarà Santa Amanda, que ens guarda de no perdre el temps en lectures absurdes de la premsa color de rosa, o de passar hores i més hores davant la televisió, que encara és pitjor. També fa festa Sant Eucari, al qual podem invocar quan volem que es restableixi el servei elèctric, després d’un tall de llum. Aquests dies encalmats permeten el treball al camp, tot i que per haver-hi bones collites durant el febrer sempre ha de ploure una mica. Diuen que «si al febrer és estiu, ni palla ni gra hi haurà».
PEL FEBRER, UN DIA AL SOL I UN ALTRE AL BRASER. Un refrany que, temps enrere, devia ser cert. Les temperatures són suaus al migdia i a l’horabaixa, inaugurant la primavera meteorològica. Deiem abans que la lluna vella de febrer era senya de mal temps. El Calendari Illenc ens recorda que, tal dia com avui, un 16 de febrer de 1375, fa 650 anys, es va produir la mort de Jaume IV a Sòria, designant a la seva germana Isabel hereva universal.
