El bungalou amagat

Les casetes que els menorquins utilitzaven per anar a romandre, o a fer l'estiu, situades a la costa nord eren edificacions de petites dimensions, on en un únic espai mínim es desenvolupaven totes les activitats de la llar. Record una caseta des Murtar, on havia anat a romandre alguns dissabtes d'estiu, a final dels anys cinquanta, en què tot es feia en un únic ambient, i a la nit dormíem en lliteres, que tenien matalassos plens d'algues seques, recollides al macar de bé davant; cada vegada que algú es borinava, se sentia el renou de la posidònia que ens despertava.

Josep Claret va tenir un gran reconeixement com a arquitecte modern i racionalista en les primeres obres realitzades abans de la Guerra Civil a Girona, algunes de les quals catalogades i que es poden visitar actualment. Després, van venir els anys de Menorca, on s'hi va estar, més o menys seguit, des del 1939 fins a l'any 1955, ocupant el càrrec d'arquitecte municipal de Maó, en substitució de Francesc Femenias, que havia mort un any abans, el gener del 1938. A Maó, la seva producció arquitectònica va anar mutant cap a un folklorisme local, molt en la línia de la majoria de les construccions franquistes en territori peninsular.

Del 1943 fins al 1952, va redactar diferents projectes de petites construccions per passar l'estiu, dels quals pocs es van arribar a construir amb els trets que ell havia dibuixat. En tots els casos, es tractava de propostes que s'havien d'executar a les urbanitzacions de Punta Prima i Alcalfar, amb la idea de posar al mercat local un producte econòmic, lligat a la tradició i que animés els menorquins a invertir a les urbanitzacions. Aquestes casetes, anomenades bungalous, es van fer famoses com una iniciativa innovadora i original al llarg dels anys cinquanta.

Un dels projectes previstos a Punta Prima proposava un conjunt de cinc casetes que, inspirant-se en les barraques situades vora la mar, on es guardaven les barques dels pescadors, adoptaven la forma d'una coberta amb volta a l'estil de les voltes de marès característiques d'aquelles construccions tradicionals i ben antigues.

Just arribar davant la caseta de n'Àngel, ja puc entreveure la volta de la coberta, però bastant dissimulada entre un conjunt de tres afegits que exteriorment l'amaguen, i no és gens fàcil descobrir que entre els tres nous volums hi ha la caseta original, que està intacta. La família de n'Àngel acaba de berenar sota la terrassa coberta, que va ser el primer afegit que el seu pare, promotor de la construcció els anys 1951-1952, va fer construir, ja que el bungalou original no en tenia, més enllà d'un petit aleró que protegia la finestra i la porta de la façana principal, i el sol a l'estiu dificultava estar a l'exterior, si no era amb un element que procurés ombra. Aquesta porxada es devia fer poc temps després de la construcció de la caseta, ja que la barana del terrat, i alguns detalls constructius, com els arcs i les ventilacions, són molt similars als de l'altell interior.

Entram dins el bungalou i la sorpresa és total: la distribució interior és idèntica a la del plànol original que Claret va dibuixar l'any 1943. Un envà separa el menjador i zona d'estar de la cuina i un dormitori, que ventilen a la part posterior. A banda i banda del menjador, i aprofitant la inclinació de la volta de marès, hi ha un llit, que es dissimula amb unes cortines, i a continuació es mantenen ambdós armaris. Per una escala de mínims s'accedeix a l'altell, que té una barana, típica de Claret, que dona a l'espai central, on hi ha un segon dormitori, tot aprofitant l'alçada que presenta la volta en el punt més alt. D'aquesta manera, a la caseta hi podien dormir sis persones.

El pare de n’Àngel tenia un cotxe que cuidava prou bé i va voler construir una cotxeria dins l'espai que quedava a un lateral del solar. Així va ser com el bungalou va quedar amagat en un dels seus laterals, a més de la porxada de la façana principal.

Quan l'arquitecte Claret va arribar a Maó, ho va fer com a tècnic militar republicà, per engegar la construcció de la pista de l'aeroport de Sant Lluís. En quedar a l'Illa, molt prest ja va començar a compaginar el seu càrrec d'arquitecte municipal amb la redacció de projectes per a clients particulars.

Com ja hem comentat, l'estil arquitectònic dels seus primers projectes va ser racionalista, però a Maó només va veure construïda, en aquest estil, la casa Sintes Roig, situada a l'Esplanada cap de cantó amb el carrer del Pi, a partir d'un projecte signat l'any 1939, just l'any d'arribada a l'Illa. En pocs anys, ja va començar la redacció de projectes en què la seva arquitectura mostrava les traces del tradicionalisme, inspirada en les velles construccions menorquines.

L'interior del bungalou és fàcil de veure i es pot comprovar que manté quasi tots els materials originals intactes, a part d'algunes modernitzacions a la cuina. Sortim a la part posterior de la caseta, on la volta es percep molt millor que a la façana principal, ja que la vista ens permet identificar tant la finestra lateral que dona a l'espai estret on hi ha el llit lateral, com la xemeneia, tal qual els dibuixos del plànol original. També podem observar l'acabament de la volta de marès amb la petita finestra de l'altell.

Tornam a travessar l'interior i, en sortir a la porxada, n’Àngel em mostra la tercera ampliació que es va materialitzar en el bungalou, que el seu pare va fer construir l'any 1970. Es tracta de l'Apolo, una habitació elevada sobre pilars, per tal de no afectar la volta en el seu lateral quan baixa, situat a l'altre costat del de la cotxeria i que dissimula, encara més, el volum originari. Aquest dormitori es va construir per aconseguir més intimitat que la del nucli primer, on no n'hi havia gens pel fet de ser un espai únic, i el van anomenar l'Apolo en record de la nau que l'estiu del 1969 havia arribat a la Lluna, ja que, en estar el nou dormitori suspès sobre els pilars, interpretaven que era el lloc més elevat, des d'on, possiblement, es devien veure molt millor les llunes plenes.