A la memòria d’Àlex Susanna Nadal

encara puc sentir la teva dolça veu, entre plors, comunicar-me que el TAC ha sortit malament i tan sols et donen setmanes de vida. Dubtes de poder venir a Menorca a presentar el llibre d’Emili de Balanzó i acomiadar-te de l’illa que tant has estimat, de la qual ets un fervent illòman. Et vaig conèixer a través de n’Emili, recordes? Quan l’abril de 2020 ens deixà vam perdre un amic extraordinari, de gran vàlua humana i extrema generositat. I ara ens deixes tu! I quedam orfes de nou.

És cert que a certa edat la mort es fa cada cop més present amb la pèrdua d’éssers estimats, siguin aquests pares, familiars o amics. Però quan aquesta mort arriba massa aviat el dolor s’agreuja i ens envaeix un sentiment d’injustícia, de manca de sentit. Entre aquella trucada del dijous dia 11 i la matinada del dia 26 de juliol pensava en com fer possible que el trànsit de la vida a la mort fos el més seré possible. Et vaig recomanar visionar el documental El (sin) sentido que havia fet amb un altre gran amic ja traspassat i que vam presentar a Menorca, Barcelona i a altres llocs. No sé si el vas arribar a veure. Davant la mort ens podem demanar si hem viscut com hauríem volgut viure i estic convençut que així ha estat en el teu cas. Has viscut una vida plena, guiat per la coherència dels teus actes, paraules i pensaments i això vull creure que t’ha ajudat en el moment de fer front a la mort. Ja saps que la mort és el reflex de com has viscut.

Hem passat molt bones estones junts, sigui treballant, visitant exposicions, parlant de l’art de la vida i de la vida de l’art (recordes el teu escepticisme amb els canvis que viu Menorca?), o gaudint d’una sobrassada torrada. Traspuaves felicitat i goig, la felicitat entesa des de la seva etimologia: felix, aquell que és fecund, fèrtil i generós. Tenies un gran do, una gran virtut, la vocació de ser feliç, una vocació que no està a l’abast de tothom, i per això gaudies tant amb les coses més senzilles com amb els pensaments més elevats. Amb tu vaig constatar que la felicitat també rau en la capacitat de tenir una activitat lliure i creadora i poder-la compartir amb els altres. Perquè la teva generositat era, al cap i a la fi, la teva felicitat.

Donares sentit a la teva vida creant una família amb la teva estimada Núria, una dona de pinyol vermell, com deim a Menorca, i amb el teu compromís cívic i cultural, fent del coneixement i la sensibilitat una eina transformadora. Sortosament ens has deixat els teus poemaris, articles, dietaris, dissenys expositius, textos comissarials i els enregistraments de les teves conferències i entrevistes. Amb ells continuarem la teva tasca, i pel que fa a l’art defensarem un art rigorós, transcendent i honest, lluny de la impostura que ens assetja i d’una pretesa intel·lectualització purament autoreferencial (onanisme en diuen). Seguiràs estant entre nosaltres, doncs, i qualque dia ens retrobarem, potser en una estrella del firmament.