Codolada dos mil vint-i-tresenca

Ell tot d’una ve es gener
amb els reis que fan campanya
es d’Orient, també es d'Espanya
que és qui manco s’ho mereix,
i Menorca envelleix
amb vacunes caducades
i toxines enfangades
a l’andalusa.

Es febrer ve sense brusa
amb sa llei de biosfera
i ja queda un poc enrere
dur sa màscara a n’es bus,
un nou bisbe, bon Jesús,
a la fi, amb rel menorquina
i sa guerra d’Ucraïna
ja dura un any.

Es març entra un poc estrany,
sa llet puja, es pagès perd
i un formatge mou concert
per fer-se internacional,
dessalar la mar més val
i un molí gegant apura
sa moció de censura
que ja és fallida.

Amb s’abril arriba vida
de profètics dies sants,
i de cotxos n’hi ha tants
que és com s’obra fornellera,
com que es banc dolent s’esvera
tota Europa ho mana així
sa llagosta ha de dormir
dins caravanes.

Aquest maig comença amb ganes,
es hotels són boni plens
i s’ençata amb deu alens
sa campanya electoral,
sa LEB or no té rival,
sa justícia a l’estaqueta
i en orsai guanya la dreta
ses eleccions.

Dins es juny no hi ha racons,
sols es luxe és sa fal·lera
i apareix sa biosfera
anticonstitucional,
a ponent cap acord val
i en vaga està sa ITeVé
que es pobre senyor caixer
no té palau.

Es juliol tampoc té clau
per obrir cap casa buida,
i a Palma surt una druida
per llevar ses prohibicions,
as final, ses eleccions,
no sabem qui ha guanyat
que té molta d’ansietat
s’adolescència.

Amb s’agost ve s’afluència
per fer rècords al revés,
cotxos, barques, passatgers,
tant per aire com per mar,
qualque jet també vendrà
sense cap llit elevable,
i, que acabi, és molt probable,
amb gran tempesta.

Es setembre du sa festa,
de fer es anys as Llatzerets,
d’un sol pis feim dos pisets
amb un sisme marroquí,
si registr es pirulí
amb es drons donaré es vot
perquè es nostro talaiot
ja és patrimoni.

Ell s’octubre és el dimoni:
sant Joan a la italiana,
i sa guerra qui demana
Israel a Palestina,
a sa terra menorquina
es molins se’n van a fons
i ses urbanitzacions
no maduren.

As novembre mos supuren
cent paquets de droga forta,
emperò amb es porta a porta
esmarxam un boc des rol,
as govern nou espanyol
s’amnistia toca fibra
i sa fira vol es llibre
en català.

Es desembre no pot ‘nar
quan perdem una pagesa
i llavors prem s’altra empresa
per comprar sa llet barata,
oh, permuta tan ingrata
sa des covid i des grip
i quan as final arrib
toca sa grossa.

Aquest any, de sa seva ossa,
ja no sap lo que ha de fer
i és ben cert que li convé
pensar ja en el vint-i-quatre,
no me pos ara a debatre
es desig en sa vigília:
feina, pau, salut, família

i molt d’amor.