Dues exposicions a Barcelona estan posant en el centre la llum com a element central de la creació artística. Acabada d'inaugurar, "Digital impact" confirma la importància de Barcelona com a pol de referència de la cultura digital. Té lloc al Museu del Disseny, dirigit pel responsable del Sonar +D, i entre els organitzadors hi ha els responsables del Festival OFFF, un dels esdeveniments de creativitat digital més importants del món. Art, ciència i tecnologia plegats reivindicant humanisme i la capacitat d'emocionar, com ja ens adverteixen abans d'accedir a un grandiós espai de llum blava, 4.000 metres quadrats, grans pantalles i iglús amb les propostes més innovadores.
Les dades, els sistemes generatius i la intel·ligència artificial són convertits en poesia visual amb relatiu impacte emocional, però amb una gran càrrega sensorial. En les setze propostes plana la tesi que vivim un món digital que ja ens ha convertit en éssers digitals i físics alhora. La nostra conducta ja està condicionada per les dades, com ens mostra Una cartografia de la connexió humana, obra de Domestic Data Streamers. Una mena de robots mapen en temps real en nombre de WhatsApp per hora (una mitjana de 4.410.000.000), el nombre de likes a Instagram (una mitjana de 4.200.000.000), les edicions que es realitzen cada hora a Wikipedia (una mitjana de 101.500), els match per hora a Tinder (167.000 de mitjana) i els jugadors per hora a la plataforma de jocs Steam (25.000.000 de mitjana). Llenguatge, validació social i acceptació, coneixement, amor i joc representats per unes criatures robòtiques convertides en mirall del que som.
En una altra proposta Quayola parteix de les representacions estètiques clàssiques per construir composicions abstractes. A l'exposició una gran pantalla de vídeo esdevé una pintura en moviment de les onades d'un mar tempestuós a la costa de Cornualla. Les formes pictòriques es desfan al llenç convertit en pantalla com si fos una pintura de píxels. Com altres artistes presents a la mostra, el seu treball no es restringeix només a la programació computacional, també treballa amb instal·lacions, performance, escultura i pintures damunt paper.
Brendan Dawes ens presenta Passengers BCN. Dins un iglú dels sis que hi ha a l'exposició, l'autor crea un paisatge sonor a partir del so de l'aeroport de la Ciutat Comtal. En el centre tres escultures impreses en 3D en forma de soques d'arbre reben unes projeccions digitals que reflecteixen el tràfec de persones a l'aeroport entre el 2019 i el 2020. Com en la majoria de les obres exposades, és en la interacció entre la realitat digital i la realitat física on l'art digital cerca un territori propi des del qual aportar un nou coneixement sensible. Com escriu Brendan Dawes "Les dades per si mateixes no són suficient; les dades necessiten poesia".
Alba G. Corral ens presenta Mercuri, una peça audiovisual de gran format en la qual formes abstractes plenes de lirisme creen una estètica digital fonamentada en el moviment, l'orgànic, les textures i els volums. Ho fa a partir d'algoritmes fent servir eines de codi obert en el que s'anomena art generatiu. L'obra ha estat possible gràcies a la col·laboració de New Art Foundation, la primera col·lecció a Espanya especialitzada en art vinculat a la ciència i la tecnologia.
Així com l'art digital mira d'obrir-se camí per copsar l'esperit dels nous temps i desenvolupar un nou llenguatge estètic, ètic i cognitiu, el mateix va fer la fotografia a principi del segle XX. L'exposició "Visions expandides. Fotografia i experimentació" és una oportunitat extraordinària per aprofundir en el que ha significat aquest mitjà en la història de l'art modern i contemporani. Organitzada en col·laboració amb el Centre Pompidou es pot veure al Caixaforum de Barcelona fins al 20 d'agost. En parlarem en una nova entrega.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.