Confrontacions. Carles Moll

El títol de l'exposició respon a la idea de confrontar els elements simbòlics i formals que constitueixen l'obra de Carles Moll en dos llenguatges habituals en ell, l'escultura i el gravat. La seva pintura, de caràcter més sintètic, no ha participat en aquesta ocasió per qüestions d'espai. Els seus dots com a gravador queden en aquesta exposició evidenciats per una tècnica depurada i una expressivitat notable. Des de ja fa un temps les planxes de fusta i de linòleum sobre les quals gravar el dibuix que després s'entinta han estat substituïdes per un nou material plàstic vinílic més dur, que permet tiratges més llargs i major precisió en el tall. El paper emprat també és molt important. Es tracta d'un paper Hahnemühle de 230 g d'una blancor i vellositat característiques, que contrasta fortament amb el negre de la tinta.

Cada obra gràfica de Carles Moll és una representació d'imatges i iconografies extretes de la biologia i la mecànica per construir mons alternatius o denunciar l'existent mitjançant plans irregulars encaixats uns amb altres. La seva fascinació de petit pel naturalisme i les il·lustracions de plantes i animals —abans de decantar-se per les Belles Arts volia estudiar Biologia— és ben patent a cada racó dels seus gravats. També hi trobam influències del surrealisme en imatges oníriques i en la superposició de plans a tall de realitats paral·leles.

Hi ha, però, dos elements que són una constant en l'obra tant escultòrica com gràfica: la barca i l'escala. La barca com a símbol del vehicle de l'existència, bressol matern i retorn a la llar. L'escala com a unió entre el cel i la terra, com a al·legoria de les set virtuts o com les etapes de la transformació enumerades per Stephan Michelspacher (1616) a Cabala: calcinació, sublimació, solució, putrefacció, destil·lació, coagulació i tintura.

Però Carles Moll va més enllà del seu interès per la simbologia i s'interessa per les possibilitats plàstiques de la tècnica xilogràfica. A l'obra La lliçó d'escriptura indaga sobre l'atzar acolorint el paper amb taques de pintura acrílica abans de passar el tòrcul per la planxa vinílica. El resultat, del tot inesperat, dona lloc a gravats diferents un de l'altre. També aplica el color en d'altres, com a La naturaleza del vino, guanyador del concurs de la bodega Vivanco el 2018. En aquest cas els ceps de la vinya tenen la seva correspondència en els raigs del sol, les fulles de parra, els maons i les formes geomètriques que omplen l'espai formant tot un mosaic de multiplicitats.

Les escultures, fetes majoritàriament amb fusta de xiprer, traslladen a les tres dimensions aquesta visió constructivista que conforma el treball en dues dimensions que duu a terme en el gravat. Es tracta d'escultures humils, però plenes de significat, en què la barca i l'escala són protagonistes. Especial menció mereix Allau, una gran obra també de petit format en la qual un munt de dits de plom brollen de la porta d'un temple fet amb xapa de zenc, al·ludint, segons l'autor, a la migració que en un moment o altre de la història tots els éssers humans hem patit o patirem.

Carles Moll viu al camp i constata dia a dia com la natura es comporta de maneres insòlites. Les tomatigueres fan tomàtics a l'hivern i els arbres fruiters ja no coneixen les estacions de l'any. Però nosaltres continuam creient que les nostres accions estan per damunt de l'entorn.