L'ànima de les taules

Les taules són símbols, com establí Margaret Murray el 1932, la manifestació d'una divinitat esdevinguda pedra. J. Mascaró Passarius, el 1968, l'associà al toro, expressió de força, fertilitat i masculinitat, com és comú a tota la Mediterrània, des de Babilònia fins a Tartessos. Encara avui hom queda astorat davant d'aquesta construcció ciclòpia i no deixam de fer-nos preguntes, perquè per molt que la contemporaneïtat i l'era tecnològica ens allunyi de l'espiritual seguim sense tenir les respostes que aquells homes i dones es feien. Un símbol és etern, com deia l'arqueòleg Walter Andrae, i reneix perpètuament. És aquest simbolisme el que anima les taules i les manté vives entre nosaltres.

Hi hagué un temps en el qual els actes rituals tenien un paper molt important en la cohesió de la comunitat i permetien establir un sistema de comunicació i transferència de coneixement molt eficaç. Els ritus, al cap i a la fi, són pràctiques culturals, com l'art, que encara manté aquesta capacitat. Ben mirat la transcendència a la qual aspira l'art no és més que un canal per connectar la realitat sensible amb la no sensible i superar les barreres de l'enteniment per arribar a l'origen. Són nombrosos els artistes que han explorat aquests camins, des d'Ana Mendieta (l'Havana, 1948) fins a Joseph Beuys (Krefeld, 1921 - Düsseldorf, 1986), passant per tants altres.

Quan hom contempla el paisatge menorquí veu un paisatge natural que l'home ha convertit en cultural mitjançant la seva intervenció al llarg dels segles. Les taules, juntament amb els talaiots, són l'origen d'aquest paisatge cultural i la seva ànima. Tant és així que han dotat l'illa d'un paisatge que té un marcat caràcter simbòlic que la fa única.

En aquells temps, fa dos mil cinc-cents anys, l'existència dels humans estava indestriablement lligada a la natura, els elements i el cel. En aquest darrer, en la volta celeste, hi havia una recerca de sentit que hem deixat de banda. Les taules eren la connexió amb les estrelles i les constel·lacions, en especial amb Centaure, com establí Michael Hoskin el 2001, manifestació de la unitat indissoluble de l'Univers.

Avui s'inaugura l'exposició «Elogi de la taula. Menorca ciclòpia» al centre d'art Ca n'Oliver, una exposició organitzada pel Consell Insular de Menorca. Rafael Timoner, Gemma Andreu, Laetitia Lara i Eugenio López hi reinterpreten els distints significats que animen les taules i ens recorden que tots són encara presents, perquè són consubstancials a l'ésser humà i d'una forma o altra condueixen les nostres vides.