Carles Jiménez01/05/22 7:41
TW
0

La ciutat de Maó està d'enhorabona pel fet de poder oferir al públic l'exposició "Monstres". La gran afluència de visitants que té des de la seva inauguració n'és la constatació. Entrar a la sala d'exposicions temporals del Centre d'Art Ca n'Oliver Col·lecció Hdez.-Sanz Hdez.-Mora és endinsar-se en una visió de la fotografia radicalment innovadora i que qüestiona les maneres de veure i mirar les imatges. Joan Fontcuberta, fotògraf, docent i assagista, és conegut arreu del món per evidenciar la progressiva dissolució del poder de la imatge com a eina de perpetuació de la memòria, la veritat, el poder i la identitat. La frase d'Antonio Gramsci que obre la mostra, "El vell món està morint. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur neixen els monstres", ens suggereix que la postfotografia (vegeu l'article La postfotografia) ha comportat el divorci entre la veritat i la fotografia. Qui pot ara assegurar que una fotografia a Instagram, Facebook, etc., respon a la realitat objectiva?

A l'entrevista publicada al Diari Menorca el 18 de febrer passat Joan Fontcuberta deia: "El problema és quan la saturació d'imatges acaba cegant-nos i l'únic que percebem són ombres a la caverna". I aquestes ombres són, en part, l'origen de la credulitat, els prejudicis i les actituds tribals, identitàries i totalitàries que dissolen els pilars de la cultura occidental: llibertat, igualtat i fraternitat. És per això que l'autor ens proposa tornar a mirar, tornar a veure, des d'una posició crítica i des del dubte. Per acostar-nos a aquesta actitud la seva proposta estètica està amarada de nostàlgia i d'una bellesa pertorbadora que neix de la degradació i de les restes d'allò que fou i ja no és.

Trauma (2017-2021) és un conjunt de caixes de llum ubicades en un espai de penombra que no deixen indiferent. Són negatius rescatats d'una secció que als arxius de fotografia anomenen "Purgatori". S'hi emmagatzemen pel·lícules afectades per bacteris, humitat, agressions físiques, etc. Sense cap intervenció, l'artista es limita a ampliar-hi les imatges donant-hi un nou significat, un significat en el qual la ferida patida esdevé poesia visual. Rumi, místic i erudit persa (1207-1273), escriví "no apartis la mirada de la bena que et cobreix la ferida, perquè per aquí t'entrarà la llum".

A Gastropoda (2012-2015) Joan Fontcuberta s'interessa per la noció d'autoria i com la manipulació que feim de les imatges transforma el món objectiu i el degrada a un món de simulacre i plagi. Els caragols seran aquí els agents destructors de la imatge i els artífexs d'una poètica no exempta d'ironia, ja que menjant-se el paper de pòsters i targetes d'invitacions a inauguracions d'art introdueix un nou subjecte creador d'imatges i l'autor original deixa de tenir l'exclusiva.

Fahrenheit 451 (2019 - en procés) té els orígens en la crema de llibres jueus que organitzà Goebbels el 10 de maig de 1933. Aquella nit, davant setanta mil persones, es cremaren vint mil volums amb la intervenció dels bombers, que hi afegiren benzina a causa de la pluja que començà a caure. Joan Fontcuberta ens alerta sobre la censura i, a tall de redempció, salva de la crema edicions de la novel·la de Ray Bradbury, una novel·la que ens parla d'un govern autoritari que no permet la lectura als ciutadans. En unes vitrines s'exposen els llibres salvats de la crema i en unes pantalles es projecta marxa enrere una crema simulada pel mateix artista.

La darrera sèrie de l'exposició també fa referència a la censura. A Deletrix (2006-2013) ens confronta amb la pràctica duita a terme per l'Església catòlica durant segles amb la censura de tot tipus de llibres, llibres que avui sembla inconcebible que fossin censurats. Trobats a antigues biblioteques en una secció anomenada "Infern", Fontcuberta fotografia pàgines d'aquests volums i els rescata de la foscor per convertir-los en imatges artístiques que s'acosten a l'estètica de la pintura anomenada informalista. Les guixades, esborraments i gratades de nou ens fan dubtar sobre els límits de la imatge i el seu valor.

Avui se'n pujaran a Instagram al voltant de cinquanta-dos milions de fotografies i es faran cinc-cents milions de fotografies al món. La immensa majoria quedarà en el núvol i mai més ningú les mirarà. Les seves funcions originals, memòria, coneixement i valor simbòlic, tendeixen a desaparèixer.