TW
0

Des de l'any 2012 l'Associació Internacional de l'Art (IAA) en col·laboració amb la UNESCO celebra cada 15 d'abril el Dia Mundial de l'Art amb l'objectiu de promoure la consciència de l'activitat artística i creativa a tot el món. L'art té un paper clau en l'educació infantil, nodreix la diversitat cultural dels pobles, és un element pacificador i inclusiu, fomenta el pensament crític i millora la nostra salut mental reduint l'estrès, desenvolupant la nostra imaginació i millorant la nostra memòria.

La data va ser elegida en honor a Leonardo da Vinci, nascut un 15 d'abril de 1452 a un poblet proper a Vinci (la Toscana). Ell simbolitza l'anhel d'una pau mundial, la llibertat d'expressió, la tolerància, la fraternitat, el multiculturalisme i la importància de l'art en altres àmbits del coneixement. Leonardo da Vinci encarna l'ideal de l'humanisme, l'interès i la curiositat infinita pel coneixement des d'una perspectiva integrativa, holística. Conscient que la natura no es pot reduir a xifres i fórmules, ja percebia que els organismes són sistemes oberts, interdependents i autoorganitzats, de manera que el cos humà és molt més que una màquina. Així, a més de ser considerat un dels pintors cabdals de la història de l'art, el seu llegat ha estat decisiu en els camps de la botànica, l'anatomia, la paleontologia, la literatura, l'escultura, la filosofia, l'enginyeria, l'òptica, la hidrodinàmica, la música, la poesia i l'urbanisme. Com a enginyer i inventor desenvolupà projectes que només segles més tard es pogueren realitzar: l'helicòpter, la mesura de l'elasticitat dels materials, el carro de combat, l'automòbil, el submarí, l'energia solar, la calculadora, etc.

Deixà al voltant de vint pintures i nombrosos quaderns de dibuixos, il·lustracions d'anatomia i enginyeria, que, escampats per col·leccions privades i públiques del món sencer, sumen unes sis mil pàgines aproximadament. Leonardo da Vinci també va escriure un tractat de pintura que fou l'únic text d'ell en circulació abans del segle XIX. Hi establia la seva teoria de l'art, fonamentada en l'experiència i les matemàtiques. Al seu entendre l'art és una forma de conèixer i reproduir la realitat, com també ho és la ciència, i això la distingeix de la poesia o la música. La fidelitat a la naturalesa no exclou però la creativitat i és per això que amb ell l'art comença a ser considerat una activitat liberal. «L'art és filosofia» escrigué.

L'home de Vitruvi. Leonardo da Vinci

En les dues obres més conegudes de Leonardo da Vinci, La Gioconda i L'home de Vitruvi, es posen de manifest els seus principis teòrics i metodològics de l'art. En la darrera obra esmentada l'artista estudia les proporcions del cos humà i la simetria, que fa extensiva a l'univers. D'aquesta obra naixerà un cànon de les proporcions humanes, una regla que ve a representar l'harmonia i la bellesa, similar a la que segles enrere establiren els grecs Policlet i Praxíteles. En aquest cas però, el dibuix il·lustra un tractat d'arquitectura de Marc Vitruvi Pol·lió (segle I aC), en el qual se cercaven models de referència per explorar la proporció harmònica en l'arquitectura. Si bé Leonardo donà un paper destacat a les proporcions, aquestes no ho eren tot en l'art: «el paper de la proporció en l'art i especialment en la pintura és limitat perquè les proporcions pertanyen als cossos, mentre que l'art representa també l'ànima. El bon pintor pinta ambdues coses: l'home i el seu interior espiritual».

La Gioconda de Leonardo da Vinci és una de les chef-d'œuvre (obra mestra) més importants de la història de l'art. Ja en parlàrem a l'article «De robatoris i misteris» i a «Pintar el somriure». En aquesta pintura a l'oli sobre fusta Leonardo inventa la tècnica de l'sfumato, una tècnica que consisteix a dibuixar amb contorns imprecisos i representar una llum dispersa i difuminada amb l'objectiu de donar profunditat i crear una atmosfera, un clima psicològic i emocional. L'enigmàtic somriure de la també dita Mona Lisa, la seva mirada de complicitat, el simbolisme del paisatge rocós del fons i el modelat de les seves delicades mans donen peu a múltiples lectures, sempre incompletes, que fan del quadre una obra eterna que sempre genera preguntes i no dona respostes. Exposada al museu del Louvre de París des del 1797, excepte per un breu període en què Napoleó la va voler tenir al seu dormitori del palau de les Teuleries (1800-1804), està acompanyada d'altres obres del mateix Leonardo da Vinci (Sant Joan Baptista, La Mare de Déu amb l'infant i santa Anna, La Mare de Déu de les roques, i La Belle Ferronière). El Louvre és de fet el museu del món que més obres de l'artista posseeix.

Leonardo da Vinci va ser un visionari, un creador, un home compromès amb la humanitat. Recordar cada 15 d'abril que l'art és consubstancial a la naturalesa humana és reivindicar també que cal protegir-lo i promoure'l en tots els àmbits de la societat.