La fugacitat de l'existència ha estat un dels temes més tractats al llarg de la història de la pintura. El gènere del bodegó, per exemple, nasqué per posar en relleu l'inexorable pas del temps, "Omnia mors aequat" ('La mort ens iguala a tots'). Les seves diferents accepcions, aparegudes al segle XVII en el moment de màxima esplendor, així ho denoten: vanitas, natura morta, són termes encara avui emprats. En els episodis de pandèmia l'art no va ser tan sols un fidel document gràfic, també fou el creador d'imatges visuals i al·legòriques que encara ens acompanyen, com la representació de la mort amb un esquelet vestit de negre amb una dalla a cavall, damunt un monstre o conduint un carretó. Pieter Brueghel el Vell, Nicolas Poussin o Arnold Böcklin, segles més tard, representaren l'epidèmia de pesta negra que assolà Europa al segle XIV amb gran dramatisme. El primer reproduí amb gran cruesa la plaga de la lepra i de l'ergotisme (malaltia provocada per un fong que viu en el pa de sègol corromput) que es visqué en el seu temps. Eugène Delacroix i Eduard Munch deixaren constància de la tuberculosi que feu estralls a l'Europa del segle XIX. El darrer també tractà l'epidèmia de grip espanyola de 1918. De la darrera epidèmia del segle XX, la SIDA, les obres de Keith Haring es carregaren també de denúncia: "ignorància = por" i "silenci = mort".
Les edats de la vida
20/09/20 5:26
También en Opinión
- Que en un restaurante se reuniera el sábado un grupo de unos treinta todavía jóvenes...
- Una autocaravana fuera de control derriba parte de un muro en el polígono de Ciutadella
- Un menorquín en la zona cero de la DANA: «Se está pudriendo todo, el olor aquí es horrible»
- Adelanta a la Guardia Civil en línea continua y le cogen en la gasolinera
- Se empotra contra una farola de madrugada y se da a la fuga en Maó
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.