Menorca Doc Fest

El gènere documental, a la fi, rep una atenció merescuda, que s'estén per diferents països amb nombrosos festivals, des de Zagreb fins a Toronto, passant per Lisboa, Madrid, Barcelona, París o Tessalònica. Nascut per documentar l'activitat humana, preservar, estudiar i divulgar la nostra memòria, així com incitar a la reflexió, és un gènere que també viu la hibridació que afecta totes les manifestacions culturals contemporànies. Les fronteres entre el cinema de ficció, el documental i l'experimental són cada cop més difuses i ja no s'hi exigeix una submissió a la base fotogràfica, a la fotografia com a representació de la realitat. En aquest sentit la digitalització ha tingut un paper molt important i ha qüestionat la imatge com a expressió del real.

A la sala multifuncional es projectaren nombrosos curtmetratges i migmetratges, dels quals se'n seleccionaren quatre: Premi Menorca Doc Fest per a Makun. No llores, d'Emilio Martí; mencions d'honor per a Una historia normal, d'Eusebio Díaz, i Savis d'Horta, de David Segarra, i menció especial del jurat per a Marillu, d'Abril Vila. El drama dels emigrants en els CEI (centres d'internament d'emigrants), les vides d'una parella d'esquizofrènics que somnien tenir una vida "normal", la saviesa que emana de la connexió amb la natura d'uns pagesos en vies d'extinció a l'horta valenciana i la d'una neta (Abril Vila) que fa realitat el somni de la seva àvia de ser actriu són les temàtiques que hi ha darrere de cadascun. Tots són relats que ens acosten a unes realitats tractades amb recursos cinematogràfics i estètics diversos, en els quals l'autor defuig l'objectivitat total posicionant-se d'una manera o una altra.

En paral·lel a les projeccions s'organitzaren diverses exposicions de fotografia. A la primera i segona planta de Ca n'Ángel es presentaren les fotografies dels fotoperiodistes d'Es Diari, Gemma Andreu, Xavier Coll, Sergi Garcia i Josep Bagur. La planta baixa es dedicà a mostrar una part de la sèrie Es Castell s. XXI - 250 -2021, un work in progress que du a terme David Argimbau, fotoperiodista també. Les fotografies tenen en conjunt un marcat caràcter documental, ja que la seva funció és la de ser fidels a la realitat per esdevenir la prova d'un fet. En el cas d'Argimbau, però, com que es tracta d'un projecte personal, retratar la vida del poble des Castell, el seu interès va més enllà del fotoperiodisme i introdueix un posicionament més personal en la representació de les escenes, cercant uns continguts simbòlics que enriqueixin el caràcter etnogràfic del projecte.

A la Galeria Biel Mercadal i al Centre de Convencions el treball dels autors exposats (Cristian P. Coll, Collective 220 i Carmen Sayago) va més enllà del fet purament documental i conté, amb més o menys força, una intencionalitat artística. Així, quan en contemplam les obres, la nostra mirada no pot atendre només el fet registral, també ha de cercar el fet creatiu.

Quan miram una fotografia, la nostra sintonia amb la intencionalitat del fotògraf, aquella que oscil·la entre l'art (creació) i el no-art (document, registre d'un fet), serà cabdal. En els casos extrems, quan llegim una fotografia en termes purament documentals però l'autor tenia una intenció artística, o a l'inrevés, estem en una situació de dissentiment o desacord. Menorca Doc Fest ha estat en aquest sentit terreny adobat per a la reflexió.