TW
0

A la primera pàgina de l'assaig Memòria

o caos de Valentí Puig trobem tota

una declaració de principis, que també es reprodueix a la contraportada del

llibre:

"Detesto les formes i els costums del nou

segle. No m'agraden l'absolutisme del tuteig, els cambrers amb camisa negra,

l'Espanya tatuada, que caminen pels carrers com zombis amb un iPhone.

M'incomoden l'emocionalisme, creure's ser víctimes de tot i contra tot, el

sensecorbatisme, exigir nous drets i ridiculitzar els deures".

A la llista dels greuges que els 'temps

moderns' que lleven el son a l'escriptor

mallorquí hi figuren també el botox, la fragmentació de la família, la

desarticulació del llenguatge, la manca de formes i els botellins d'aigua

mineral que es porten pel carrer com el que lluïa Bill Clinton als funerals de

Hassan II. També es mostra molt crític amb el relativisme que "ens situa a les

antípodes de l'obra ben feta". Un relativisme que equipara Shakespeare amb Jocs

de Trons o ocurrències com l'urinari de Duchamp amb les obres de Miquel Àngel.

Però aquesta crítica de costums, a estones

aparentment trivial, subjectiva i rondinaire amaga unes idees molt més profundes.

Tal com diu el mateix títol de l'obra, Puig reivindica la memòria i ho

justifica així: "És que la desmemòria ho fa tot banal i corromp, com una despulla

residual, allò que la memòria encara preservava de l'extinció. Sense

coneixement i respecte pel passat, ¿per quina raó hauríem de voler garantir-nos

les pulsacions de l'excel·lència, de superar-nos, d'ambicionar el domini de la paraula,

l'exaltació de la bellesa, la transcendència o la integritat de la virtut pública?"

En la mateixa línia reclama gratitud per totes

les coses bones que hem heretat dels nostres avantpassats. Fins i tot les coses

més quotidianes com la rentadora "que va fer més por les nostres amares que

totes les feministes".

Memòria o caos és un llibre molt breu que es llegeix fàcilment i que en alguns moments ens fa riure sense parar i al mateix temps, reflexionar. Què més es pot demanar?

Memòria o caos

Vañlentí Puig

Editorial Proa

123 pàgines