Carles Jiménez06/10/19 3:00
TW
0

Sota el títol "Rembrandt: Bohemian or bussinesman, Romantic or Rebel" es va celebrar fa dues setmanes la tercera conferència d'enguany organitzada per Arts Society Menorca, una entitat cultural de gran tradició al Regne Unit que ha iniciat el seu camí a Menorca enguany i que enriqueix encara més el teixit cultural de l'illa. Jane Chow Thurlow, procedent del museu Mauritshuis de la Haia, va ser l'encarregada de recórrer la vida i l'obra de Rembrandt van Rijn a través d'alguns dels seus noranta autoretrats. Aquesta profusió d'autoretrats, dels quals seixanta són pintures i trenta són gravats, ens permet conèixer l'evolució del seu estatus com a pintor i els estats d'ànim que visqué al llarg de la seva vida, marcada per l'èxit de jove, la tragèdia familiar posterior i la ruïna econòmica de la seva darrera etapa. Els darrers són especialment colpidors i la tècnica presenta importants coincidències amb la de Velázquez, coetani seu, a qui no va conèixer.

Autoretrat 1628 Oli sobre fusta. 22 x 18 cm

Nascut un octubre de fa 350 anys a Leiden (Holanda), de pare moliner i mare fornera, obrí el seu propi estudi el 1624, amb dinou anys. Sis anys més tard es traslladà a Amsterdam i aviat conegué l'èxit com a retratista, ja que va ser plenament acceptat per la classe mitjana i per la societat de pintors. En aquells anys el poder econòmic dels Països Baixos donà lloc a una potent burgesia, que, arran de la pèrdua de poder de la noblesa i de l'Església catòlica, esdevingué clienta habitual de l'art. A mitjan segle XVII, a ciutats com Amsterdam, Leiden, Delft o Utrecht, milers de pintors vivien de vendre les seves natures mortes, escenes de gènere i retrats a comerciants, menestrals i burgesos. Una dada prou significativa: és sabut que Michiel van Miereveld, pintor de Delft, produí al llarg de la seva carrera més de deu mil retrats. Podríem dir, sense por d'equivocar-nos, que a la meitat de les cases dels Països Baixos hi havia almenys un quadre.

Però l'èxit que Amsterdam donà a Rembrandt es veié aviat enfosquit per diverses desgràcies personals. Moriren dos fills seus a final de la dècada dels anys trenta; la seva mare i la seva dona, el 1642.

Aquest fet marcà profundament el pintor i afectà la gestió de la seva economia greument fins a dur-lo a la ruïna econòmica el 1656. En aquell temps el col·leccionisme no es limitava tan sols a la pintura; moltes col·leccions s'inscrivien en el que s'ha anomenat "col·lecció de les meravelles", objectes de tota mena, naturals o fets per l'home, portats de terres llunyanes que venien a ser un compendi de l'univers. També Rembrandt havia atresorat al llarg dels seus exitosos anys a Amsterdam una important col·lecció de pintures i dibuixos de mestres flamencs, estàtues romanes, cuirasses japoneses, pedres precioses i semiprecioses, fòssils i animals dissecats. Coneixem el contingut de la subhasta que, sense èxit, s'organitzà per pagar els seus creditors i que el dugué a vendre casa seva i el seu taller de gravat.

Malgrat tot, el pintor continuà produint extraordinàries obres d'art i, a la seva mort, el 4 d'octubre de 1669, llegà a la humanitat una extraordinària quantitat d'obra: al voltant de 300 gravats, 2.000 dibuixos i unes 300 pintures. En una pròxima entrega en continuarem parlant.