En els darrers anys diversos pintors i escultors menorquins han fet un pas endavant per visibilitzar la seva feina i han obert estudis al centre de Maó. Estudi Barbar o estudi Rafel Vidal en són dos exemples. Les iniciatives responen a la dificultat que sovint tenen els creadors per promocionar-se, ja que les plataformes de difusió artística són minses. Tres galeries d'art a Maó, dues a Ciutadella, sales d'exposició municipals a diversos pobles, de vegades poc adequades, i cap centre d'art que aglutini la creació contemporània menorquina no semblen correspondre's amb la vitalitat de la comunitat artística i amb una demanda creixent de "consum" (entès com a nodriment) cultural.
Nuria Román exemplifica aquesta vitalitat i
compromís amb els seus col·legues mitjançant la gestió de LOCAL, un espai
nascut el 2016 com a taller de joieria i que ha esdevingut un espai expositiu
d'obres de diferents creadors. En un soterrani del carrer del Rosari de Maó, on
abans hi havia hagut un forn de pa, aquest aliment de primera necessitat ha
estat substituït per un altre, també de primera necessitat, en aquest cas no
per al cos sinó per a l'esperit. De dimensions minúscules, dues petites voltes
de quatre puntes aixopluguen les obres realitzades per distintes mans i ens
mostren les menorques viscudes, contemplades i somiades. A cada petita passa
que feim, escultures, pintures, fotografies, joies i gravats es parlen i ens
parlen.
Les obres de Nuria Román, Laetitia Lara, David
del Real, Bettina Gleiss, Mitico Shiraiva, Pablo Delcán, Francoise Perri i
Gracia Ribalaiga han trobat a LOCAL un espai per compartir visions de l'art i
per satisfer i enriquir la ment i el cor dels qui reconeixen en l'art una font
de vida i coneixement.
Per a Nuria Román aglutinar, connectar,
relacionar, forma part del seu ADN. També en la seva obra plàstica, on la
presència de les xarxes modulars i la unió de punts configura el seu ideari i
s'ha manifestat en projectes escultòrics com "Coser la tierra" o
"La buena suerte". La més recent és un icosaedre en bronze, un
d'aquells sòlids platònics format per vint cares que conté el nombre auri
diverses vegades i s'hi atribueixen propietats metafísiques i numerològiques.
La col·laboració amb Francoise Perri donà lloc a unes interessants fotografies
de pedreres d'aquest francès establert a Menorca i cosides per ella.
Les poderoses teles de David del Real,
carregades de matèria pictòrica, on el blau cel i els tons clars ens remeten a
un paisatge, el de Menorca, de marcades connotacions romàntiques, contrasta amb
la delicada obra de Bettina Gleiss, que exercí com a terapeuta de l'art a
Londres i dirigí la galeria L'artefacte as Castell. Destaca per les seves
escultures d'argila blanca, de formes orgàniques i simples, en què la corba i
les figures esfèriques estudien les relacions entre l'espai i el buit, l'entorn
i l'obra, la llum i l'ombra. L'argila, amb la seva llum blanca mat, s'alterna
amb la brillantor dels colors aplicats amb la tècnica de l'estuc venecià.
Les obres de Pablo Delcán, escultures i
impressions digitals, es troben de costat amb els tòtems de marès i les
voluptuoses dones en bronze de Laetitia Lara. Ells, masculins, fàl·lics; elles,
sensuals, amoroses. Una petita instal·lació a l'antiga cisterna mereix especial
atenció.
Gracia Ribalaiga ens sedueix amb els seus
fotomuntatges, elements quotidians (retalls de premsa, papers diversos o
fotografies antigues) que conformen alhora mons impossibles i donen a les
imatges nova vida. També Mitico Shiraiva ens reconnecta amb la vida mitjançant
els seus papers sumi-e. Pinzellades
precises i essencials de tinta negra creen mars i onades que són vida que
flueix, trobades que agermanen. Els seus gravats a l'aiguatinta sobre el
paisatge de Menorca es troben entre les millors creacions artístiques de la
contemporaneïtat a l'illa.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.