Nag Arnoldi. Stallone

Avui diumenge fa dos anys que va morir Nag Arnoldi. Arribà a Menorca l'any 1995 i passà llargues temporades a Torre-solí, on la família encara continua venint. Recentment l'Ajuntament d'Alaior va inaugurar la remodelació del carrer des Banyer, a la zona adjacent al convent de Sant Diego, i hi va incorporar una escultura donada per la família. L'obra, un cavall de bronze, tenia una especial relació amb l'autor, perquè d'ençà de la seva creació, l'any 1993, l'havia acompanyat en el jardí de casa seva.

De metre i mig d'alçada, damunt una peanya de metre vint, el cavall es manifesta en tota la monumentalitat que és pròpia en l'escultura de Nag Arnoldi, i que també es fa patent en Tri cavalli, l'altra escultura donada per l'autor a la ciutat de Maó. Amb Stallone, el nom de l'escultura d'Alaior, ja són tres els cavalls que a les tres principals poblacions de Menorca evidencien el valor icònic que aquest animal té a l'illa. Menorca és el lloc d'Europa, juntament amb Alemanya, en el qual la ràtio cavall-home és major. Així no és estrany que Arnoldi, l'escultor de cavalls per excel·lència, nascut a Locarno, la suïssa italiana, trobés a Menorca una gran font d'inspiració.

La instal·lació d'una escultura a l'espai públic és sempre un motiu d'alegria en tant que facilita l'accés del ciutadà a l'art. Però també l'art a l'espai públic té un paper important en la cohesió i participació del ciutadà en la vida pública. Confrontar el ciutadà amb l'art és sempre arriscat, ja que sovint no hi ha acord, però cal pensar que l'art és precisament això, provocar en l'observador una reacció. El nombre d'escultures que en el seu moment van crear polèmica és extens, però avui ja formen part de l'imaginari col·lectiu i han esdevingut icones, referències en el paisatge urbà.

Les escultures públiques d'Arnoldi, presents a gran nombre de ciutats del món, són d'una gran monumentalitat, amb un missatge clar, contundent i monolític. Aquesta monumentalitat s'explicita de forma absoluta en el cavall. Els seus cavalls expressen la lluita entre l'home i l'animal, entre l'instint i la raó, el caos i la història, la salvació i la perdició, la vida i la mort. L'autor, hereu de l'art italià del Renaixement i de la cultura bizantina, fou un admirador del refinament i l'equilibri de Florència i Venècia, on visqué i treballà. Tingué en La batalla de Sant Romà, de Paolo Uccello, un referent de primer ordre, síntesi d'oposició, contradicció, batalla. En tota l'obra de Nag Arnoldi hi ha contingut un anhel de llibertat, revolta i rebel·lió.

El cavall ha tingut al llarg de la història un paper destacat com a símbol. Virtuts com la bellesa, la gràcia, l'elegància, el vigor, la velocitat, la noblesa, la intel·ligència o el coratge han conferit al cavall un valor metafòric de l'experiència humana, sigui per celebrar-la o sigui com un lament. En el cavall hi ha l'ideal poètic de la superació de les limitacions, fins i tot de l'espai i el temps. Cavalls al galop, cavalls alats i batalles amb cavalls ens confronten amb imatges de poder, dignitat i orgull que són presents en la història i en la col·lectivitat.

En els bronzes de Nag Arnoldi hi ha un joc permanent entre el buit i el ple, la presència i l'absència, la rugositat i la finesa, que l'autor utilitza per remetre'ns a l'home com a creador de la història (temps) i a totes les vides humanes en cohabitació (espai), independentment de la ideologia, la cultura o la geografia.