Polítiques culturals II

En el seu procés d'elaboració es van tenir en compte les aportacions que diversos professionals de la cultura van fer al llarg de cinc jornades professionals celebrades a Palma. Així mateix, es va realitzar una jornada a Menorca i una altra a Eivissa en les quals es va informar de les conclusions de les de Palma i es van recollir les inquietuds dels assistents.

Que la cultura arrossega certa feblesa a les illes (i a la resta de l'Estat) i que calen polítiques públiques de suport per dignificar-la i professionalitzar-la té avui un ampli consens entre els actors polítics i socials. Que les Illes Balears són un conjunt d'illes amb idiosincràsies diferents, models econòmics diferents, cultures diferents i competències legislatives i executives diferenciades, també. És per això que una política cultural a Menorca presenta unes particularitats diferents de les d'Eivissa o Mallorca. Com deia Carles Molinet en una de les jornades del Pla de Cultura, la seva aplicació dependrà de la voluntat dels consells insulars, perquè són els que tenen les competències en cultura transferides. És cabdal doncs que el nou pla de cultura tengui en compte aquest fet i que permeti iniciar una nova etapa en la qual la reciprocitat i la cooperació entre illes regeixi les accions dels polítics i tècnics de les administracions públiques.

La cultura produïda a Menorca ha donat mostres de gran vitalitat i qualitat. Sabut és que l'ús de la llengua catalana és superior que a les altres illes, que la taxa d'abandonament escolar entre els majors de setze anys és vint punts percentuals inferior que la resta i que l'associacionisme està per damunt en quasi vint punts (Enquesta modular d'hàbits socials de les Illes Balears 2010). Les inversions en creació i promoció cultural del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca, base de tota política cultural i un dels pilars del Pla de Cultura, s'han duplicat des del 2013. Les recents línies d'ajuda a entitats culturals, foment de l'ús del català, suport a autors literaris, foment de la música i el teatre, i la creació audiovisual, amb un pressupost total de 517.000 €, en són una constatació.

D'entre les iniciatives dutes a terme és important també destacar el compromís del Departament de Cultura amb l'articulació d'unes noves formes de relació amb els agents de la cultura, anomenades bones pràctiques i fonamentades en el respecte a la creació artística, la professionalització en la gestió dels equipaments culturals, unes quotes de representació equitatives en les comissions assessores i avaluadores de programes i unes dotacions pressupostàries suficients per poder minvar la precarització que afecta tots els agents de la cultura. La signatura del conveni de bones pràctiques amb l'Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears és un valent pas endavant, que obre el camí a consensuar-ne en el futur un de més ampli i multilateral amb tots els altres actors del sistema de l'art (crítics d'art, galeristes, gestors culturals, comissaris, institucions, fundacions, centres d'art, museus...).

Encara queda camí per continuar fent d'aquesta illa un espai de coneixement, sensibilitat i convivència, però passat i present indiquen que Menorca avança amb bona passa i que darrere les accions que en el camp de la cultura es duen a terme hi ha una política cultural que també és desitjable en tot equipament i organització dedicada a la cultura i l'art.