Radiografia de la cultura. Menorca (i II)

L'anuari analitza també l'evolució creixent del turisme cultural a Espanya i assenyala que el 16 % del turisme interior té motivacions culturals (14 milions de persones), i que un 12 % dels estrangers que venen al nostre país ho fan pels mateixos motius (8 milions). Menorca, petita, lluminosa i ventada, hi té però un paper, en aquest segment de mercat, ja que presenta unes condicions socioculturals privilegiades enfront de la resta de les illes Balears.

Les dades extretes de l'Enquesta modular d'hàbits socials 2010. Condicions de vida i cohesió social, de l'IBESTAT, i de l'informe Consum cultural a les Illes Balears 2016, publicat per la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports del Govern balear, així com l'observació de la nostra realitat quotidiana, ens permeten establir que el consum cultural és major a Menorca que a la resta de les illes. També es constata que l'illa gaudeix d'una major cohesió social, una piràmide de població més equilibrada i un major benestar. Menorca és doncs un bullidor de cultura que té quelcom a oferir al visitant inquiet i disposat a aprendre. La candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial potencia sens dubte aquest objectiu.

Dues dades de l'Enquesta modular d'hàbits socials 2010 tenen especial rellevància. La primera és que a Menorca el 60,81 % de la població major de setze anys pertany a una associació, i les esportives, AMPA i les culturals són les majoritàries, per damunt de la resta de les illes. L'associacionisme al conjunt de les Balears és tan sols del 43,11 %. En segon lloc la taxa d'abandonament d'estudis entre els majors de setze anys és a Menorca del 24,11 % en homes (45,52 % a les Balears) i del 19,76 % en dones (43,16 % a les Balears).

L'informe Consum cultural a les Illes Balears 2016 permet concloure que Menorca presenta, en relació amb la resta de les illes, clares diferències en aspectes com la llengua, les pràctiques culturals i l'accés a aquestes. La llengua majoritària a Menorca és el català (menorquí, si s'ho estimen més). El parlen habitualment un 58,4 % dels seus habitants (un 36,2 % a les Illes Balears), tot i que els orígens geogràfics dels seus residents són semblants. Activitats culturals com anar a concerts, a la biblioteca, a espectacles de dansa, visitar exposicions, llocs històrics o runes arqueològiques presenten resultats lleugerament superiors a la resta de les Balears i comparables al consum cultural mitjà de la Unió Europea. L'assistència al cinema és clarament inferior, atesa la poca oferta existent. Pel que fa a les pràctiques culturals, escoltar música, fer-ne, pintar o fer fotografia destaquen també per damunt de la resta de les illes. Sorprenen però els resultats de l'estudi pel que fa als impediments que troba el ciutadà per al consum cultural. S'analitzen l'interès, el temps, el cost econòmic, l'oferta i la informació. De tots aquests l'impediment que presenta diferències significatives en relació amb la resta de les illes és l'oferta, especialment en teatre.

Aquesta dada obliga a fer una reflexió i constata que, tenint en compte que l'oferta és abundosa i que sovint els agents culturals ens trobam amb coincidències d'actes de tota mena que resten públic a un o altre, hi ha quelcom que requereix atenció. Com pot ser que l'oferta destaqui com a impediment per poder participar en activitats culturals? Una possible resposta podria estar en la qualitat de l'oferta, perquè tenim un públic més exigent. També podríem inferir que cal diversificar l'oferta per atreure nous públics. Si bé hi ha un 25 % d'usuaris habituals (els que en el darrer any han assistit a 25 o més actes de caràcter cultural), els ocasionals, un altre 25 %, són públic potencial que possiblement no rep propostes del seu interès.

Les dades anteriors ens dibuixen una Menorca avantatjada pel que fa a l'interès per la cultura dels seus ciutadans, el que obliga a ser curosos en la programació de continguts i en la seva transmissió. Vivim en un món en el qual sovint el consum és més important que la creació, i això pot reduir la cultura a entreteniment.