Mongofra. La col·lecció de les meravelles

Ser col·leccionista és una manera d'estar en el món, d'entendre'l i d'enriquir l'esperit mitjançant la bellesa dels objectes creats per l'home o per la natura. Va ser Francesc Cambó qui el va iniciar en aquest camí, allà als anys trenta del segle passat. La curiositat i l'interès del nostre apotecari de poble no va però centrar-se en les obres d'art només. La seva afició als viatges i el seu afany acumulatiu el van dur a interessar-se per una gran diversitat d'objectes que fan de la seva col·lecció una cambra de les meravelles.

Les cambres de les meravelles, també anomenades wunderkammer, sorgeixen a finals del segle XVI a Europa coincidint amb els descobriments dels nous mons. D'aquests arribaven objectes rars o extraordinaris que eren col·leccionats i exposats per tal d'evidenciar l'admiració cap a les produccions de la natura i l'home. Dues categories aglutinaven aquests objectes: naturalia (els tres regnes de la natura) i artificialia (les creacions de l'home). El gabinet de les meravelles venia a ser la destil·lació d'un macrocosmos en un microcosmos, que permetia a l'individu prendre consciència del món. Naixia així també un gust per l'acumulació, tret indissociable del col·leccionisme. Les urpes d'aus exòtiques, mòmies, llibres antics, artefactes estranys, closques de tortuga, cossos dissecats de suposats éssers extints, minerals, flors exòtiques..., conformaven una enciclopèdia vivent.

Ja al segle XVIII les wunderkammer van evolucionar cap al gabinet de les curiositats o gabinets il·lustrats. El projecte enciclopedista i les noves exploracions científiques van posar el focus no tant en les qualitats singulars o rares de l'objecte, sinó en l'objecte com a parcel·la de coneixement. Aquest model derivaria aviat cap a la reordenació de les col·leccions en àmbits específics i propiciaria l'aparició dels museus tal com els coneixem avui. És en el segle XIX quan apareixen els museus d'arqueologia, ciències, etnografia, les pinacoteques...

Quina actualitat tenen avui les wunderkammer? Com s'encabeix la col·lecció de Fernando Rubió en el nostre segle XXI? S'adiu amb la nostra visió del món?

El 1986 la quaranta-dosena edició de la Biennal de Venècia duia per títol "Wunderkammer". Inspirats en aquest concepte, els artistes, majoritàriament adscrits a l'arte povera, van reflexionar sobre aquest fenomen. Des de llavors, tant artistes com centres d'art han cercat en les cambres de les meravelles discursos que el positivisme i el "cub blanc" imposat des de la creació del MOMA de Nova York, el 1929, havien negat. Ja els surrealistes i els dadaistes, els anys vint, havien explorat les juxtaposicions d'obres i objectes diversos, especialment arran del readymade. A partir de l'acumulació varen crear microcosmos creatius com a vehicle d'expressió. Encara avui l'antic, l'exòtic, el pintoresc, continua provocant la nostra fascinació i constitueix una categoria estètica de primer ordre. Davant de l'especialització en disciplines d'avui i de l'inabastable del coneixement l'única manera d'aproximar-nos a l'enteniment del món és mitjançant discursos transversals i relacionals. El mateix món virtual esdevé una cambra de les meravelles on la informació és posada en relació per a oferir-nos una visió ordenada i tranquil·litzadora del món.