L'aigua que no cau del cel

A Menorca no hi ha massa consciència sobre el problema de la quantitat i qualitat de l'aigua potable. Només ens escandalitzem quan la gestora del subministrament de Maó reparteix una circular per explicar que es supera el nivell màxim de nitrats que recomana l'OMS i que, per tant, el líquid que surt de l'aixeta no es pot beure.

A Menorca, essent una illa, hauria de tenir la política de l'aigua com una de les grans prioritats de les administracions públiques.

No es prenen mesures serioses per evitar la contaminació per nitrats, que voldria dir actuar a les explotacions ramaderes.

Es construeix una dessaladora que mai s'ha posat en marxa i que no té pinta de fer-ho a curt termini, en els anys vinents, mentre les administracions discuteixen qui paga els 20,2 milions d'euros.

A més la dessaladora és a Ciutadella quan la primera necessitat d'aigua potable extra és a la zona de Llevant i per tant s'hauria d'estendre una canonada de punta a punta de l'Illa que costaria 25 milions d'euros. Mentre les aigües de les depuradores gairebé no s'aprofiten, quan la infiltració als aqüífers, després d'un tractament adient, com diuen els enginyers José A. Fayas i Joan Morro, seria una mesura efectiva i més econòmica.

Cap polític vol apujar el preu de l'aigua, que és realment molt econòmic. Avui, Dia Mundial, podríem brindar amb aigua, sobretot si és per desitjar que mai no en falti.