Desgràcia

Tot 'nava de bo a millor,
sa ciutat era alegria,
de sa festa era es dia
per seguir sa tradició.
Amb es jaleo complert
i lliurades ja ses canyes,
sens premonicions estranyes
va passar es fet més incert.

Desmuntaven es caixers
per entrar dins sa beguda
quan es veu sa correguda
d'un cavall per es carrers.

Ell davalla per Sant Roc
sense dur-ne cap muntura
li agafa un ram de locura
que s'escampa com es foc.

I quan va ser un tros avall
entre i entre revalgada,
va tenir mala topada
i encega una altre cavall.

Animals sense control
envesten tota persona,
i durant aquell estona
cada passa era un dol.

Com a la fi va arribar
i se va posar clarícia
que sa gent amb més perícia
es cavalls van aturar.

Mals moments tan entristits
que a vegades s'han de viure
i llavors fan mal escriure
per sa pena des ferits.

I que arribi a bon port
i que es tracti amb diplomàcia,
que amb aquesta desgràcia
etern se farà es record.

I per sa jove més greu
que s'espera serà amarga,
tota Menorca li allarga
s'ajuda i es suport seu.