De professió artista

Però aquella exposició anava molt més enllà de la presentació del treball desenvolupat per el pintor des de l'any 2003. Era també una crida a la dignificació de la figura de l'artista. En el catàleg de l'exposició el pintor s'esplaia enderrocant mites i falses creences i apel·lant al seu col·lectiu a assumir la gestió econòmica i comercial de la pròpia activitat artística.

La producció artística contemporània ja no anhela tan sols estar present en museus i galeries. La seva presència en el nostre entorn laboral i social és i serà cada cop més habitual. Això confereix al creador visual un nou rol d'agent social i cultural que l'obliga a adquirir noves habilitats i a estar en contacte permanent amb la societat. Per a complir aquesta responsabilitat social és necessària una actitud compromesa amb l'excel·lència, el rigor i l'autogestió:

Professionalitat. És necessari restituir les de vegades malmeses relacions entre creadors i agents (galeries, marxants, crítics d'art, institucions,...) professionalitzant-les. Les associacions d'artistes son una peça clau. Quantes vegades uns i altres han actuat de forma deshonesta o hi ha hagut malentesos?. No ha estat sovint la passivitat de l'artista el seu origen?.

Talent. D'un artista es demana l'aportació de valor a la societat i als seus individus mitjançant propostes autèntiques i originals. Per a això cal treball i erudició. Els grans artistes han passat hores i hores als museus i han devorat centenars de llibres. Perquè no veiem artistes a les exposicions de l'illa?. Quantes vegades la incomprensió esgrimida amaga una incapacitat per expressar-se o un llenguatge poc entenedor?.

Disciplina. La vida bohèmia no es, com ens han fet creure, font d'inspiració. Aquesta tan sols apareix amb treball i disciplina. Guanyar la llibertat es fàcil, el difícil es gestionar-la, i més sense conèixer-se a un mateix.

Comunicació. Les xarxes socials, una pàgina web, l'assistència a actes socials i culturals donen visibilitat i oportunitats. Una de les lleis més bàsiques del màrqueting ens diu que un consumidor necessita estar en contacte amb informació positiva sobre una persona i el seu producte vint i set vegades abans de considerar invertir en ell. I els pintors viuen de vendre el seu art.

Gestió. Al llarg de la història molts artistes han gestionat la venda de les seves obres. Rubens i Durero son exemples prou coneguts. Un prejudici envers els diners (jo sóc artista!) i una administració ineficient explica moltes economies ruïnoses. El creador visual avui ha d'aprendre a gestionar les finances per tal d'assegurar-se uns ingressos que li donin llibertat per crear. Dormir en un jaç i passar gana pot ser aguditza l'ingeni però no procura talent ni geni.

Les arts visuals tenen avui un paper cabdal en la nova societat del coneixement i el seu pes en l'economia exigeix dels seus creadors responsabilitat i una major professionalització.