Petitó meu, quan vam estrenar aquesta correspondència et vaig xerrar del nombre cinc milions. Bastantes cartes després, vaig haver de referir-me al nombre sis milions. Avui, després d'haver-te enviat 130 missives, encara no ha arribat el dia que pugui deixar de xerrar d'aquestes xifres, darrera les quals s'amaguen persones, families senceres que no tenen la sort que tenim noltros i per a qui és una veritable odissea aconseguir fins i tot menjar per alimentar-se.
Resulta que a Balears hi ha més de 150.000 persones sense feina. Un veritable drama, que no admet cap altre qualificatiu. Alguns es poden conformar dient que fa un any la situació encara era pitjor, i intentar amagar la realitat a partir de missatges que només volen vendre la part dolça del pastís obviant que n'hi ha una amarga. Jo em quedo amb els milers de families que veuen com a casa seva no entra ni un euro a finals de mes, i que han de recórrer als familiars, als amics o a la caritat per a sobreviure.
Estem fent prou esforços per superar aquesta situació? Sí i no. La societat civil està donant un exemple de solidaritat. Creixen les donacions, les entitats altruïstes fan més feina que mai i les families s'han convertit en el salvavides de molts aturats. No vull ni imaginar què seria d'aquesta societat sense els pares que tornen a acollir a casa seva els fills que s'han quedat sense casa, o sense els avis que cuiden els néts mentre els pares treballen per quatre cèntims mal comptats.
Els poders públics, però, crec que no estan a l'alçada. Els polítics que governen xerren molt de combatre l'atur, però tenc els meus dubtes de que facin tot allò que està al seu abast per aconseguir-ho. No em convenç una societat que ha dedicat milers i milers de milions d'euros a salvar bancs, que destina milers i milers d'euros a pagar un deute a unes entitats que no passen cap pena per arribar a finals de mes mentre deixa sense ajut a families que intenten cada mes no caure pel precipi de la insolvència, i que retalla polítiques socials mentre escampa dia sí i dia també que ja hem superat la pitjor etapa. Els sona allò dels brotes verdes? Idò més o manco el mateix, cards secs que ens volen vendre com a geranis florits.
Amb tot aquest panorama, em preocupa molt el teu futur i el de na Bruna. Sí, encara eus queden molts anys abans de guanyar-vos la vida pel vostre compte. Les coses poden canviar molt, i esper que ho facin. Però aquest panorama d'avui, en el que són molts els que no tenen treball, i molts dels que en tenen estan mal pagats, m'ha arribat a treure la son. Esperem que entre tots posem una mica de seny.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.