L'anònim

Fa 48 hores ja que s'ha descobert el seu cos i encara ningú no el reclama. L'haurà d'enterrar l'empresa funerària per contracte, perquè no té qui es preocupi de donar-lo digna sepultura. Ni qui dipositi un ramell de flors o pagui una làpida en la seva memòria. Ni tan sols qui el plori en públic. El pobre desgraciat que fa dos anys va picar a la porta de Càritas i els Serveis Socials de Maó demanant ajuda ha mort estirat sobre el matalàs d'una cova inhòspita aprop del cementiri des Castell, on s'hi havia abandonat. En solitud, aïllat a l'illa que encara desconeix el seu nom. Fins i tot molts dels seus veïns encara no saben qui era. Anònim moribund d'una trista vida, patida fins el final dels seus dies. Una víctima sense rostre, sense nom, però que ens descobreix la misèria oculta de la nostra societat. Sí, també a Menorca. On no veim gent demanant pels carrers ni indigents dormint entre cartrons devora el caixer d'un banc, però on desenes de persones no tenen ni per menjar, ni per pagar-se un medicament. On els metges han d'atendre d'amagat als immigrants irregulars a qui es nega l'assistència bàsica. On, lluny del control estadístic de padrons, residents i visitants, molta gent passeja la seva infelicitat i la trasllada a un penya-segat. O a una cova. Fins que un dia la descobrim tràgicament, quan res té ja remei. M.A.G., com el coneixem, no va ser ningú. Ni ho serà ja per tots noltros. Però ens pot ajudar a obrir els ulls. De petits ens van mostrar que es podia néixer a una cova, envoltats d'amor, però avui també sabem que s'hi mor. I ben sols...