Tot comença i tot acaba. Així ho veuen els germans Josefa i Josep Pascual Pons, que ahir van posar punt final a una experiència de 63 anys al capdavant de Sa Perdiu. Primer els seus pares, Nicolás Pascual Galmés i Francisca Pons Carreras des de 1962, i després ells dos d’ençà de principis dels anys 90, han sabut sempre mantenir l’establiment ple de vida, entre el bar, la sala de festes i l’hostal dels pisos superiors, que ja fa un parell d’anys que no s’emprava.
La necessitat d’una reforma a les plantes de dalt ha precipitat la venda de l’edifici. «No ho podíem assumir», diu enJosep, qui juntament amb na Sefa van veure que «la manera era vendre-ho, Melià va fer una bona oferta i seran ells que facin les obres per allotjar el seu personal». «Amb l’edat que tenc, fer una inversió tan grossa... No ens vèiem amb coratge», diu l’encara propietària, qui admet que «la meva mare és la que està més afectada, li fa molta pena, però ho ha de comprendre, sap que és un esforç molt gros».
Era un punt de trobada per a molts i s’han fet moltes partides de truc i dòmino. Era la seu de la Penya Barcelonista de Ferreries. | Gemma Andreu
Ho diu mentre aboca unes cerveses, en un poble on tothom ralla de l’adeu de Sa Perdiu, punt de trobada de jugadors de truc o dòmino, membres de la Penya Barcelonista de Ferreries i tants clients que hi passen habitualment. Amb els «nirvis» del darrer dia, na Sefa confessa que tenia «ganes de veure la gent, tenim molts coneguts de tota Menorca, ha estat molta activitat» la que s’ha viscut allà. «Els clients ens diuen que perquè els feim açò, que no tanquem, que posem un altre bar que es digui Sa Perdiueta», explica la gerent, qui veu acabar, aquí, una etapa. «La meva idea és no dur res més, fa 33 anys que soc aquí a dins, no he tingut cap dia lliure i ara necessit descansar un poc». I és que és un ofici sacrificat, «saps quan comences, però no quan acabes, però ho tenim a la sang, no ens ha costat».
«Per noltros és un dia especial, de sentiments, però arriba un moment que hem de dir prou», diu en Josep, qui veu com es tanca una història familiar molt polida. «Tothom ve a acomiadar-se, ens diuen que a veure què faran ara, on aniran», diu amb nostàlgia.
L’establiment va atendre ahir els darrers clients, després d’una trajectòria de sis dècades. | Gemma Andreu
Regidors i alcalde van entregar un obsequi als germans Pascual. | Gemma Andreu
Clients entre llàgrimes
Tothom té clar que Ferreries perd un altre establiment emblemàtic. «És una pena que tanquin locals antics com aquest, amb tanta solera», expressa Rafel Pons, mentre que a Damián Campiño, en ‘Porto’, literalment li ploren els ulls. «Me cauen les llàgrimes de pensar que tanquen, vaig conèixer els seus pares quan tenien la fonda, hi vaig viure un temps quan vaig arribar a Menorca amb 18 anys» i «hi vaig passar molt bones estones de festa a la discoteca».
Cristian Carreras i Lluc Marín formen part d’un grup que es reunia a Sa Perdiu abans de sortir a caçar. «Fèiem un cafè i, si la caçada anava bé, tornàvem després, si no, no, perquè queda malament dir-ho quan ens demanaven», diuen rient. «Ara haurem de plantejar on anam, aquí s’estava molt bé».
Obsequi i picada per tancar amb bon regust i en companyia de la gent
A Sa Perdiu, el darrer dia va ser intens, ple de visites, d’abraçades i de comiats, amb els clients més habituals, però també amb aquells més esporàdics, però igualment fidels.
Al migdia, la corporació municipal va arribar fins a l’establiment per fer entrega d’un detall, de mans del batle, Pedro Pons, que explicitava el «reconeixement a 60 anys de feina incansable servint, allotjant i entretenint a moltes generacions de Ferreries i gent de fora».
Al cap d’una estona, la família havia preparat una picada per acomiadar amb la seva gent aquesta trajectòria que ara posa punt final. Van ser unes hores plenes d’emoció, amb més d’una llàgrima i amb la sensació omnipresent de quedar orfes, amb un buit que serà difícil d’omplir.
Després de sis dècades el bar, sala de festes i hostal Sa Perdiu tanca les seves portes i el poble lamenta la pèrdua d'un local emblemàtic i amb solera.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Ben fet senyors
Ferreries, quin gustas.
Como con todo: menos para los menorquines y más para los turistas.