El pla pilot contra la sequera de Bodegues Binitord amb llana de be

El procés és molt senzill. Es tracta de posar llana davall les parres, explica la gerent del celler, Clara Salord. «Tot és positiu», afirma, perquè, en un context de sequeres com l’actual, «permet retenir l’aigua més temps a la terra», també «evita l’impacte directe del sol a la terra i el seu escalfament». Açò evita l’evaporació i, a la vegada, «impedeix que entre els ceps hi surtin males herbes», que lluiten amb les parres per l’aigua. A part de llevar feina (no fa falta treure herbes), l’encoixinat esdevé un fertilitzant natural, amb la seva descomposició lenta, que «tarda aproximadament un any».

Els vins de Binitord són de regadiu, «però regam molt poc, només al principi, perquè la planta creixi i es desenvolupi per ella mateixa». Després, «quan surt el fruit, creix al seu ritme, creim que és absurd regar, perquè el que fa és omplir el gra d’aigua», i resta qualitat al producte, assegura Salord.

És aquí on pren importància el fet de poder conservar la humitat de la terra el màxim temps possible. «S’han fet proves amb lletugues i, amb encoixinat, aguanten vint-i-cinc dies sense haver de regar-les», exposa Salord, qui no dubta que l’experiment serà exitós, «tot són beneficis».

Analítiques

Inicialment, el pla contempla cobrir de llana sis fileres de ceps, al voltant de mitja hectàrea. «L’estudi durarà nou mesos i es faran analítiques, abans i després, per veure l’evolució». Així, s’han posat sensors a la terra, en llocs diferents, coberts amb llana, i altres sense, «per comparar la humitat de la terra i la temperatura, i veure on creix millor el rem». Per altra banda, «permet donar sortida a un residu com la llana, que els pagesos no saben què n’han de fer», ja que en l’actualitat quasi no té cap valor.

La tècnica de l’encoixinat, que ja s’empra en altres cultius, s’afegeix als processos habituals que tenen a Binitord per eliminar les males herbes entre les vinyes. Per exemple, amb l’acord que tenen amb la finca veïna, Son Morro Nou, perquè els seus ramats de bens pasturin entre els ceps.

Una vegada es comprovi l’efectivitat dels coixins de llana, «si funciona, ho implementarem a la resta de la finca», avança Salord, qui veu en aquest sistema una manera efectiva de combatre la sequera. La manca d’aigua «va afectant cada vegada més» i la calor, cada vegada major, fa que el rem maduri abans i cal avançar la verema. Així i tot, a Binitord els cultius de vi van progressant.