El mestre orguener català Albert Blancafort, a la foto amb el rector Jesús Llompart, va muntar ahir l'orgue de dos teclats, pedal i 254 tubs de llenya i de metall, adquirit per la parròquia de Sant Lluís a la capella on hi ha la imatge de Sant Antoni Abat. | Gemma Andreu

TW
0

L’església de Sant Lluís compta des d’ahir amb un nou orgue que el prestigiós mestre orguener català Albert Blancafort va muntar a la capella on hi ha la imatge de sant Antoni Abat. Es tracta d’un orgue d’estudi, també anomenat orgue de sala, que compta amb dos teclats i pedal i 254 tubs, i que ha estat adquirit per la parròquia per un import de 36.000 euros, amb una ajuda econòmica de l’Ajuntament de 12.500 euros.

L’acord del Consell parroquial de Sant Lluís el 2023 de substituir les tres campanes de l’església del poble, a causa del seu estat de deteriorament, va fer aflorar de nou la idea d’adquirir un orgue per a les celebracions litúrgiques, que substituís a l’orgue electrònic, i que també podria ser emprat per fer concerts de música sacra, segons recordava ahir el rector de Sant Lluís, Jesús Llompart.

gg230125002 (16).jpg

L’orgue adquirit per la parròquia de Sant Lluís va ser construït el 1970 pel mestre orguener Gabriel Blancafort, essent el seu primer orgue d’estudi d’una sèrie de trenta que va construir i que fa pocs mesos el seu propietari el va posar a la venda a San Sebastián. Els altres orgues estan escampats bàsicament per Espanya, a més d’algun per al Japó i Estats Units. No obstant açò, aquest orgue ha arribat a Sant Lluís després d’un cúmul de casualitats donat que estava previst la compra d’un altre amb un sol teclat i sense pedal, propietat d’un organista que va morir a Barcelona, però va sortir l’oportunitat de comprar-ne aquest de dos teclats, pedal i més de dos centenars de tubs, segons explica Albert Blancafort.   

El mestre orguener assegura que l’orgue d’estudi adquirit permet tocar qualsevol tipus de literatura, és a dir, és un model d’orgue que és el més reduït, però que serveix per fer tot i que, per aquesta raó, es pot trobar en molts conservatoris, organistes particulars i també petites esglésies que per qüestions econòmiques no poden tenir un orgue molt gran, «almenys amb un orgue amb dos teclats i pedal es pot fer tota la música, per exemple, de Bach», assegura.

gg230125002 (18).jpg

Característiques

Blancafort assenyala que el més important d’un orgue no són les seves mides sinó la quantitat i qualitat dels tubs. L’orgue d’estudi de l’església de Sant Lluís té 254 tubs, uns són de llenya i donen un tipus de sonoritat i els altres són de metalls amb una sonoritat diferent, a més presenta unes portes de vidre amb què es pot obrir i tancar i, per tant, graduar una mica el volum del so. També considera que el referit orgue encaixa molt bé per les seves proporcions dins la capella en què s’ha instal·lat, a més d’estar molt pròxima a l’altar el que permet el contacte visual amb el celebrant de la litúrgia o els membres d’una coral.

Ahir, Blancafort va deixar muntat l’orgue, després d’ajustar els teclats i els mecanismes, a més d’afinar-lo. «A partir d’ara haurà de fer rodatge, s’haurà d’aclimatar durant un any perquè passi un hivern i un estiu i llavors ja podem dir que l’orgue està assentat. D’aquí a unes setmanes li acabarem de fer una repassada. El millor manteniment que es pot fer serà que s’empri i s’empri bé», conclou.

L’orgue de tubs de llenya construït per mestre Benet i destruït el 1936

L’agost 1861, l’església de Sant Lluís comptava amb un orgue de tubs que havia construït un santclimenter conegut per mestre Benet. L’instrument musical tenia aspecte d’un armari, de color gris blavós, amb unes dimensions de 2 metres d’altura per 1,20 metres d’amplària. A la part superior s’obrien dues portes on es veien els tubs de llenya, estant connectat a través de la paret amb una manxa situada a l’estudi del costat, mentre que a la part inferior estaven els teclats. El juliol de 1936, a l’inici de la Guerra Civil, aquest orgue va ser destruït, amb altres objectes religiosos, pels milicians republicans vinguts de Barcelona que van saquejar les esglésies de l’Illa.