Es Cau manté ben viva la tradició de sonar i cantar

David Serra és un enamorat de la música i quan era un jovenet ja cantava amb els escoltes des Castell, més endavant es va apuntar a classes de guiterra al Centre de Cultura del seu poble i també ha participat, guiterra en mà, amb el grup del Deixem lo dol que interpreta el cant pasqual i un repertori de cançons populars el Diumenge de Resurrecció. Encara recorda amb emoció la seva participació en Lo millor de cada casa, un grup musical de curta durada, però que fa un munt d’anys va fer de teloner en el concert d’Ossifar celebrat al camp de futbol de la Unió, a Maó. I la seva segona experiència amb el trio Arrels de Menorca, que va haver d’abandonar el 2012 per motius professionals.

Tres anys després, en David va tenir l’oportunitat de fer-se càrrec del bar Es Cau i el 2 de gener de 2015 encetava una nova etapa al davant de l’emblemàtica cova, un autèntic refugi de cantadors i gent amb ganes de passar-ho bé, entre begudes, converses i notes musicals. Des de fa una dècada és l’ànima amb la seva inseparable guiterra i un extens repertori compartit amb companys habituals o esporàdics de cançons marineres, havaneres, cançons populars menorquines, boleros i ranxeres, entre moltes altres, a les que s’hi van afegint cançons més actuals i en altres llengües com l’anglès per poder connectar amb un públic més jove que també vol viure la màgia des Cau.

Tot l’any

Durant tot l’any, Es Cau es manté obert els caps de setmana i els vespres abans dels dies festius, mentre q ue entre juny i octubre s’hi pot anar a cantar o senzillament escoltar cada dia, a partir de les 22 hores fins a la una de la matinada si es canta a l’exterior, i un parell d’hores més si és a l’interior de la cova.

A banda dels diferents tipus de cançons i música que s’interpreten, es Cau també s’ha convertir durant aquesta etapa en un refugi del glosat menorquí, gràcies a la implicació de l’associacció Soca de Mots que un diumenge capvespre cada mes durant els mesos d’hivern i primavera organitza diferents sessions d’aquest art tradicional menorquí.

El 1962, Jim Maps va obrir amb uns socis un local per beure i d’oci turístic en una cova de Cala Corb, as Castell, que posteriorment va passar a mans de Gabriel Marquès, un ciutadellenc que des de molt fillet es va establir amb la seva família as Castell. En Biel des Cau li va conferir un segell molt particular i el va convertir en un lloc d’obligada visita per als turistes, primer gràcies al seu soci Andrés, cantant i guitarrista, i anys després amb es Curro.

Amb la mort d’en Biel des Cau, el 2010 el seu fill Bruno va agafar el relleu i va dur dos anys el negoci familiar, amb el seu vessant d’entusiasta de la cançó, donat que la seva veu es pot escoltar en el disc «Una noche en Menorca. Canciones de Cala Corb», enregistrat el 2003.

Dos anys després van ser els germans Annabel i Joan Carles Villalonga que van aportar música i gloses entre març de 2012 i febrer de 2014, i els nou mesos següents en Biel, l’altre fill d’en Biel des Cau.