Aina Gilabert Solé amb els dos vestits menorquins del segle XIX que ella mateixa ha confeccionat durant aquest estiu.

Aina Gilabert Solé amb els dos vestits menorquins del segle XIX que ella mateixa ha confeccionat durant aquest estiu.

Toni Seguí13/12/24 4:00
TW
3

La moda menorquina de la classe benestant del segle XIX, especialment la femenina, va rebre una evident influència de l’anglesa com ha pogut constatar la maonesa Aina Gilabert Solé, de 17 anys, una estudiant de segon de batxillerat artístic de l’Escola d’Art de Menorca, després de fer el seu treball de recerca sobre aquesta temàtica, que ahir va explicar a la sala d’actes de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca.

Aina Gilabert sempre s’ha interessat pel món de la moda, per la qual cosa va decidir fer el seu treball de recerca de batxillerat sobre la influència anglesa a la moda menorquina femenina del segle XIX, agafant com a referència l’any 1870. «Podíem triar qualsevol tema per fer el treball de recerca, però havia de tenir un component artístic, d’aquesta manera vaig triar la moda, principalment va ser la moda victoriana i emvan recomanar que el dugués a un àmbit més proper a Menorca, perquè per cercar informació em seria més fàcil. Vaig decidir fer una comparativa entre la indumentària menorquina del segle XIX i després una anglesa per si havia rebut influència», afirma.

Les fonts documentals que Gilabert ha consultat han estat principalment les fotografies de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca, davant la manca d’informació escrita sobre com eren els vestits en el segle XIX, a diferència dels vestits menorquins del segle XVIII que sí hi ha un llibre específic sobre el tema. «La feina ha estat més interessant perquè he hagut de fer més recerca. Per al vestit victorià hi ha més documentació escrita i també les fotos del Museu de Menorca, em volia assegurar que realment fossin anglesos i menorquins i no qualsevol foto d’internet», apunta.

Recerca i creació

El projecte està estructurat en dues parts, una part pròpiament de recerca en què ha fet un breu context social i històric i després explicar les tendències, com que la cintura va més estreta perquè duen un corsé, també hi ha moltes capes,    el perquè dels colors i    els materials, entre altres. En canvi, la segona part va ser la part de creació que ha estat fer dos vestits durant el passat estiu. «Vaig comprar patrons per internet, el vestit victorià    va ser més fàcil perquè ja hi havia patrons, però jo els vaig adaptar, els he fet a la meva mida i me’ls puc posar, vaig fer dos tipus de modificacions, uns perquè es semblessin més als reals i uns altres perquè m’anessin bé», afirma.

Aina Gilabert va explicar el seu projecte a la seu de l’Arxiu d'Imatge i So, a Maó. | Gemma Andreu

Quan l’estil menorquí, va comprar diversos patrons diferents, perquè del vestit menorquí no hi havia un patró estàndard, «així que vaig mesclar per exemple una falda d’un patró més inflada i cintura més estreta i una jaqueta molt estreta amb un coll que fa de quadrat, vaig anar mesclant i després fer les modificacions jo mateixa per poder aconseguir un vestit que estigui inspirat en els menorquins», assegura Gilabert, que el curs passat va explicar a classe la part de recerca i en l’actual el procés d’elaboració dels vestits.

Un treball de recerca que decanta a l’autora a estudiar disseny de moda

L’elaboració del treball de recerca de batxillerat a l’Escola d’Art de Menorca «La influència anglesa a la moda menorquina del segle XX», amb la part creativa de cosir dos vestits, ha representat per a l’autora, Aina Gilabert, una doble satisfacció, donat que a més d’endinsar-se en un àmbit històric poc conegut del segle XIX, li ha permès decidir-se sobre el seu futur més immediat, com és estudiar disseny de moda en el BAU Centre Universitari d’Art i Disseny de Barcelona. «Tenia clar que volia fer disseny, però quin disseny, d’interiors, gràfic, de productes? I aquest treball m’ha ajudat a decantar-me pel disseny de moda», assegura Gilabert.