Un passeig pel port de Maó de la mà de Josep M. Quintana

«Port Maó. El port que justifica una ciutat i la seva història» és un passeig literari il·lustrat que Josep M. Quintana fa a partir del buidatge de l‘extensa bibliografia existent sobre la rada maonesa, tant de la Revista de Menorca, de llibres com d’articles, amb més d’un centenar d’imatges que conformen un volum de 384 pàgines. «No és un llibre d’història, ni de geografia, ni de geologia, però no obstant hi ha de tot a través d’un jo narratiu que som el que faig tot aquest passeig pel port. El que no volia era que fos un llibre d’aquells grossos, per tenir-ho damunt la taula i que no se’l mirarà ningú, sinó un tamany més normal en què sí la imatge és important, de fet el llibre té un centenar d’imatges i a més són poderoses, del passat, del present, de pintors, de retratistes, però el volia amb un text sòlid», assegura Quintana.

L’autor ha seleccionat una sèrie de temes i episodis històrics seguint una seqüència cronològica que tenen com a protagonista el port de Maó, però que no es queden només  en l’àmbit portuari, sinó que la seva influència s’estén més enllà i que, com subratlla l’autor en el subtítol del llibre, justifica una ciutat i la seva història, per la qual cosa en el llibre també es parla del Teatre Principal, de l’orgue de Santa Maria. En aquest sentit, Quintana assenyala que «quan parles de l’assalt del 1535, com l’explic? Doncs dels textos literaris de Pau Faner i Joan Pons; de la Golden Farm, agaf el llibre de Ramon de Delas; el castell de Sant Felip, ningú de nosaltres l’ha vist, com es pot explicar la impressió que feia el castell? Només ho pot fer un escriptor, jo havia escrit ‘Els Nikolaidis’, hi ha una escena on el personatge queda meravellat en veure el castell, tota aquella descripció es fa a través de la novel·la aquesta. I així, tot un seguit d’episodis dels que aprofit textos sobre el port i que descobrim a través dels ulls del altres, com Antoni Vidal Jordi, Alfons Méndez, Miquel À. Limón, Agustí Rodríguez, entre molts altres».

Illa del Rei

L’Illa del Rei té un destacat protagonisme en aquest llibre, donat que la petjada humana es remunta com a mínim a la dominació bizantina amb la construcció de la basílica paleocristiana, amb el posterior desembarcament de les tropes del rei Alfons III en el 1287 o la construcció de l’hospital naval britànic el 1711. «Un any me van convidar a fer el pregó del poble del poble català de Vila-seca i vaig explicar la reconquesta vista des d’allà, d’on van sortir l’expedició d’Alfons III, i ho aprofit per explicar els tres tocs que es fan a Ciutadella, què signifiquen per jo els tres tocs, un matí d’hivern dalt l’Illa del Rei quan arriba el rei allà... Aquest és un llibre profundament literari on el lector descobrirà probablement moltíssimes coses, però que consider que no té l’aridesa del llibre d’història ni té la imaginació del novel·lista, no té res de novel·la, però sí que s’incorporen textos novel·lístics. És un llibre que no necessàriament l’has de llegir com una novel·la, es pot agafar un capítol i llegir-lo, després agafar-ne un altre, cada capítol comença i tanca», subratlla.