Controlen amb GPS plantes endèmiques de Menorca que estan amenaçades

En trobar-se només a Menorca aquesta planta en forma de gran coixinet, és de vital importància assegurar la seva supervivència. Per desgràcia, en l’actualitat es considera una espècie amenaçada, la qual cosa ha impulsat aquest projecte d’investigació que es va posar en marxa el passat mes d’abril i que té els seus orígens en un treball de recompte d’individus que es remunta a l’any 2003. En aquell moment es van censar 3.400 exemplars, una xifra similar a la que s’estima que hi ha ara vint anys després, moment en què es torna a realitzar aquest cens demogràfic. «No només volem saber quantes n’hi ha, sinó que agafem dades biomètriques per conèixer les seves mesures, si són reproductores o no... i així tenir un gràfic de distribució per mides», detalla Cursach. A falta dels resultats definitius, la veritat és que s’ha incrementat el percentatge d’individus reproductors.

Error de precisió de 5 cm

«Estem recollint la localització de cadascuna de les plantes d’aquesta població a través dels GPS diferencials, uns aparells que tenen un marge d’error de tot just cinc centímetres», assenyala la mateixa investigadora. D’aquesta forma es podran «desenvolupar models de potencial distribució de l’espècie». «Aquests models treuen una mitjana de característiques ambientals d’on es troba l’espècie, com poden ser l’altura o la radiació solar, entre altres variables. S’extreu un mapa de predicció de quins altres indrets de Menorca o, fins i tot de Balears, es donen les condicions adequades per a aquesta espècie», indica sobre la finalitat de l’ús d’aquestes eines de sistema d’informació geogràfica.

En una segona fase de camp, l’equip comprovarà si als punts que la tecnologia indica com a zones d’«elevada adequació d’habitat» hi ha més poblacions, corroborant també si el model funciona de forma correcta. Alhora, també es poden introduir nous exemplars llocs propicis pel seu desenvolupament. És la primera vegada que aquesta feina es duu a terme enfocada en el canvi climàtic, ja que la primera vegada s’havia fet amb l’Euphorbia fontqueriana, espècie endèmica del Puig de Massanella a Mallorca cercant nous hàbitats potencials.

La primera fase de camp s’està desenvolupant aquestes setmanes en tres nuclis poblacionals del nord de l’Illa: la zona entre Binimel·là i Cala Mica, Tirant i entre Favàritx i Mongofre. «Es troben en zones rocoses del litoral, molt a prop de la mar. Per l’efecte del vent de Tramuntana, que transporta sal marina, creixen de forma completament allargada i les fulles de la part davantera moren perquè es van cremant a causa d’aquesta salinitat. La part verda es troba darrere, ja que les branques mortes protegeixen les fulles verdes», descriu Cursach sobre la ubicació i l’aspecte d’aquestes plantes.