Menorca, l’illa del centenar de macroinvertebrats als seus torrents

Un tàxon és cada un dels grups o categories de la classificació dels éssers vius. És així, que aquest estudi, que han elaborat Pablo Rodríguez Lozano, Isabel Pardo, Cristina Delgado i Celso García, s’ha centrat en identificar les espècies que hi ha a Menorca, acotant el treball a 28 trams de 100 metres, de diferents torrents. Per exemple, en els de Cala en Porter, Addaia, ets Alocs, Cavalleria, Pont de Salairó, Favàritx, Algendar, Pontarró, la Vall, el Pilar o sa Cova.

És precisament aquest darrer torrent de sa Cova (afluent del de Trebalúger) el que reuneix la major riquesa quant a nombre de tàxons, fins a 52, inclòs el Tyrrhenoleuctra antoninoi. En el seu conjunt, en els torrents de l’Illa hi ha una mitjana de 30 tàxons, variant entre els 19 i els 52.

Diversitat

Entre els 28 trams analitzats (la primavera de 2023), es comptabilitzen 99 tàxons diferents, el que suposa «una alta densitat de macroinvertebrats bentònics». A part del que és endèmic, n’hi ha dos més que són espècies no nadiues de Menorca, el gasteròpode Potamopyrgus antipodarum i el decàpode Procambarus clarkii.

A través d’aquesta anàlisi de la diversitat de macroinvertebrats als torrents de l’Illa, s’ha pogut valorar el seu estat ecològic i si algún d’ells és clau per a la conservació dels tàxons de la Reserva de Biosfera de Menorca.

En aquest sentit, l’estudi destaca que l’estat biològic és bo en 11 dels 28 trams (39,3 per cent), moderat en 16 casos (57,1 per cent) i deficient en un (3,6 per cent), concretament el d’Addaia. Per contra, el que està millor és el de Salairó, que, per altra banda, «és l’únic torrent de l’Illa declarat Reserva Natural Fluvial», indica el treball.

Referit a la qualitat físico-química de les rieres, en 17 dels 28 trams fluvials és molt bona o bona y en 11 és «pitjor que bona». Així, tot i que en tots els casos  els valors de PH són adequats, alguns presenten valors incorrectes d’oxigen dissolt, nitrats i fosfats. Uns «valors que indiquen problemes de contaminació puntual i difusa als torrents, principalment causats per l’activitat ramadera, altres activitats agropecuàries i vessaments humans», anoten els autors del treball, que veuen que les dades confirmen que és necessari aplicar «mesures de gestió i restauració per a millorar el seu estat actual».

En qualsevol cas, apunta l’estudi que aquesta valoració és «parcial», ja que «caldria avaluar a més l’estat biològic i hidromorfològic.

Per altra banda, assenyalen que tres trams amb un bon estat «no estan actualment considerades masses d’aigua superficials per la Direcció de Recursos Hídrics i, per tant, no formen part de la xarxa de monitoratge de Balears, sent recomanable la seva incorporació».

Pel que fa a si hi ha un torrent o un tram que sigui fonamental per a la protecció de la diversitat de macroinvertebrats a Menorca, una de les conclusions de l’estudi revela que no hi ha «un únic tram clau (...) sinó que és necessari protegir la xarxa fluvial en el seu conjunt», com ja posa de relleu el Pla d’Acció de la Reserva de Biosfera 2019-2025: «Els torrents són els ecosistemes més vulnerables i en pitjor estat de conservació de la Reserva de Biosfera», recorden els autors.