Basilio Guerra va deixar empremta en el poble. Va marxar d'Alaior quan només tenia 14 anys, però va continuar regant aquelles arrels menorquines per tal que es fessin fortes i profundes i mai no es pansissin. Aquest empresari de la indústria turística és un home amb empenta i emprenedoria que gràcies a l'esforç, la insistència, la valentia i molts de sacrificis, ha aconseguit construir una vida professional i personal carregada d'èxits. En aquest camí de lluita i superació sempre hi ha hagut Alaior. Per això enguany serà l'encarregat de donar aquest divendres el tret de sortida a les festes de Sant Llorenç amb el pronunciament del pregó.
En una conversa distesa i agradable, Basilio Guerra repassa la seva trajectòria professional i personal. Va néixer l'any 1946 a la Costa des Pou, a la casa del seu avi. Son pare, el maonès Ramón Guerra, era militar de carrera i tenia base a Burgos. L'any 1936 va venir a Menorca de vacances. Esclatà la Guerra Civil i quan el cridaren a tornar a la seva base, va perdre el vaixell. I començaren tres anys de penúries i penitències. Però la vida sempre acaba somrient. Havent conegut a Maria Timoner, Ramón Guerra va treure de la loteria i amb aquell premi es van poder casar. Al cap d'un any de néixer Basilio, la família es va traslladar a la Costa d'en Macari on na Maria exercia de modista i en Ramón de sabater.
Basilio recorda encara com si fos avui quan anava a 'Cals Hermanos', i de camí arreplegava en Toni Pons ‘Farron’, per fer el trajecte plegats. Aquella amistat d'infància s'ha convertit en un vincle indestructible.
Basilio Guerra davant la casa on va néixer, a la Costa des Pou. | Tóbal Esbert
Ja apuntava maneres quan ‘Els Hermanos’ van intercedir perquè aquell fillet espavilat pogués fer el Batxillerat a l'Acadèmia privada des Ramal sense haver de pagar les quotes que els seus pares no s'haguessin pogut permetre.
Era bon estudiant i un excel·lent futbolista. Per això el seu pare no hi veia futur a l'Illa per a ell. Quan encara no havia complert els 14 anys l'envià a Mallorca, a casa d'una tia, que l'acollí com un fill. «Jo no me’n volia anar, m'enyoraria, però a Mallorca vaig descobrir un altre món», assenyala. Jugà amb el Mallorca i començà a treballar de botones al Banco Hispano Americano, però que «tothom em donés ordres no m’agradava gaire, vaig durar poc, era una mica rebel», assegura.
Fou el primer a marxar a Mallorca, però l'engranatge va funcionar tan bé que un temps després ho va fer el seu pare i, finalment, la seva mare i els dos germans, en Joan i n'Isidoro, i també els avis i una tia de la seva mare, convertint l'illa veïna en el seu bressol de vida.
Va començar a treballar a l'agència Viajes Cevasa. Allà va conèixer la que acabaria sent la seva dona i amb qui ha format una bonica família. Dues filles i dos nets completen aquest èxit personal del matrimoni. I aquí començà una vida de creixement i d'èxits, mai sense perdre de vista els seus orígens humils i menorquins.
La vàlua d'aquell jove inquiet el portà a ascendir en llocs de direcció. Amb només 25 anys fou designat director general d'una agència amb 400 empleats i una quinzena de sucursals repartides per tot el món. Allò donava vertigen, però aquell jove mai no s'acovardí. Tot al contrari. «Vaig aprendre que mai un és millor que tots, que cal rodejar-se d'un bon equip per aconseguir l'èxit». I aquesta manera d’entendre la vida l’ha acompanyat tota la seva trajectòria. L'agència Cevasa obrí sucursal a Alaior amb Toni Farron de director. Com a curiositat, Guerra explica que l'oficina s'ubicà a casa dels pares del seu amic, per després traslladar-se damunt de Cas Dineret, a Maó. Aquella frenètica activitat el portà a viatjar més de 200 dies a l'any. I bromeja que «així no discutia amb la meva dona».
Però al cap d'uns anys, Cevasa va anar perdent essència, per això a Guerra se li ocorregué muntar-se pel seu compte. I nasqué Bajuan, una empresa fundada pels dos Guerra (Basilio i Juan) i Toni Farron. El primer èxit fou la creació de Menorca Tours, però aquella oficina de viatges s'anava quedant petita per a tanta empenta. Guerra explica que les idees bullien, per això, van posar l'ull a Jumbo Tours, una petita empresa del banc Sa Nostra que només es dedicava a organitzar viatges per a la tercera edat dels seus clients. I l'adquiriren. En els anys 80 tenia 13 empleats, tres oficines, facturaven 100 milions de pessetes i rebien 50.000 turistes. L'any 2018, quan Guerra cedeix la presidència al seu germà Joan, Jumbo Tours tancà l’exercici amb 600 empleats, més de 22 oficines obertes per tot el món, una facturació de 400 milions d'euros i havia mogut 2,4 milions de turistes. Guerra segueix sent president d'honor de l'empresa. I mai no s'hi ha desvinculat, és la nineta dels seus ulls. Encara dona algun consell.
El món del receptiu funcionava amb vent de cua. Però aquells tres homes inquiets decidiren fer una immersió en el camp hoteler. Primer fou la construcció, amb un soci, d'un aparthotel a Los Delfines. Però Son Bou havia estat sempre en la seva ment. L'any 1989 s'inaugurava l'aparthotel Royal Son Bou. Diuen que no hi ha mal que per bé no vengui. Doncs, la crisi dels anys 90 els va fer reaccionar i decidiren obrir-se a un mercat que llavors era nou, mai explorat i que els col·locava en un precipici. Podia funcionar i volar alt o caure en terra. Apostaren pel turisme familiar, convertint-se en el primer hotel familiar d'Espanya, setè d'Europa i 14è del món.
Renthotel fou una altra de les cadenes exitoses d'aquests tres homenots del món empresarial. De fet, va arribar a gestionar més de 20 hotels, tots de 4 i 5 estrelles, al Carib, Maldives, Zanzíbar, Espanya, Itàlia, Grècia i Tunísia. Cal incloure entre els èxits de l’empresa l’hotel de luxe Princesa Yaiza a Lanzarote.
Al llarg de la seva trajectòria professional, Guerra ha estat distingit com a millor emprenedor i millor empresari de l’any de Balears.
Toni Farron sol presentar a Basilio Guerra com «socio y, sin embargo, amigo», perquè negocis i amistat no solen anar junts, però aquests tres grans amics han sabut aportar el millor de cadascun, amb un respecte mutu que ha traspassat fronteres. Són, els tres mosqueters alaiorencs que sempre s'han prodigat una lleialtat infranquejable, demostrat que l'amistat vertadera pot superar qualsevol obstacle i que plegats es poden aconseguir grans coses.
Basilio Guerra no s'esperava una proposta com la que afrontarà el divendres de les festes. Però li fa una gran il·lusió. No dubtà ni un moment en acceptar quan el batle li va proposar ser el pregoner. Assenyala que explicarà la seva trajectòria personal i professional, sempre vinculada a Alaior i on la distància territorial mai no l'ha allunyat emocionalment del seu poble i els seus amics. Sens dubte, divertirà el públic explicant les aventures i desventures de la seva vida.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.