«Alaior, quan érem infants i joves», el nombre 147-148 dels Quaderns de Folklore, arreplega deu testimonis d’alaiorencs, sis homes i quatre dones, d’una mateixa generació sobre la vida a Alaior durant els anys seixanta i setanta, que estan il·lustrats amb unes setanta fotografies que retracten l’època del darrer franquisme. La nova publicació es presentarà el pròxim dilluns dia 29 de juliol, a les 20 hores, a la sala de cultura de Sant Diego, a Alaior.
Es tracta de les memòries d’infància i joventut de Ponç Pons, Xisca Riudavets, Pere Gomila, Biel Garriga, Joana Sintes, Antoni Gómez Arbona, Ponç Pons, Llucia Mascaró, Fanni Melià, Pere Alzina, Anselm Barber, en un nou volum que ha estat coordinat per Josep Portella i amb l’edició a càrrec del Col·lectiu Folklòric de Ciutadella i el Centre d’Estudis Locals d’Alaior, amb el suport del Consell insular.
El grup de col·laboradors que han aportat el seu testimoni amb el coordinador del treball, Josep Portella.
Josep Portella recorda com l’experiència estimulant de l’any passat amb l’elaboració d’un llibre sobre els records d’infantesa i adolescència d’un grup d’amics i amigues de Ciutadella, més o manco de la mateixa generació, va animar a fer enguany el mateix amb Alaior. En aquest sentit, afirma que «tenc la idea que escrivim sobre el nostre passat comú quan ens temem que es perdi per sempre. Ens sembla que fixar a través de la paraula aquells anys que ja no seran mai més és una necessitat quan ens adonam que el temps ha passat. Crec que amb la literaturització dels nostres records no feim altra cosa que crear vincles amb el present i el temps que ha de venir, la nostra memòria és com el fil que cus el temps i l’ofereix com una senyera d’identitat».
Portella assenyala que per fer el recull de memòries ha comptat amb l’ajuda de deu amics i amigues d’Alaior -«alguns són mestres de l’escriptura, d’altres escriuen en públic per primera vegada», subratlla- i que s’ha intentat vincular punts de vista diferents, encara que molts coincideixen en elements comuns, com són l’escola, la socialització, l’inici de la feina molt joves, la geografia urbana, el paper de l’Església i de les mentalitats en aquella Espanya franquista.
El coordinador del llibre també apunta que tot i la voluntat de cada persona de voler mantenir-se fidel al passat originari, «en cada nova reconstrucció hi llevam o hi posam peces, o les modificam un poc per acomodar el relat al nostre present, feim literatura mental dels records i intentam fer bell allò que llavors era comú».
Imatges per al record
Les fotografies que acompanyen cada un dels deu testimonis que conformen «Alaior, quan érem infants i joves» també aporten una informació complementària ben interessant, donant que mostren aspectes de la vida familiar, l’ensenyament durant els primers anys dels protagonistes, els ritus de pas com la primera comunió, la celebració de les festes religioses sobretot al carrer, les actuacions artístiques i musicals lligades amb l’escola, les excursions pel camp, l’anada a la mar els caps de setmana i festius i els viatges de final de curs, entre altres.
A més, queda constància d’aquelles fotos de família que es solien fer a l’estudi del retratista del poble i, per altra banda, també es pot observar la moda d’aquells anys, en una època en què no hi havia tanta facilitat com avui dia per fer fotos de la vida quotidiana.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.