Joan Roselló, pregoner de Sant Antoni: «Davall la mar som feliç»

Joan Roselló Riera, pioner i expert submarinista, és el pregoner de les festes de Fornells per decisió de la Junta Local del poble. Nascut aquí fa 72 anys, quan en tenia 20 va començar a practicar la pesca submarina a pulmó lliure, activitat amb la qual va aconseguir ser campió del món per equips (1985), campió de campions i setè del món dos anys abans; a més de guanyador dues vegades individual de la Copa d’Europa i guanyador per equips, subcampió europeu diverses vegades i dos anys campió d’Espanya.

Amb 32, en plena capacitat física, patrocinat per l’empresa Mares, va decidir retirar-se de les exigències d’aquest esport, que l’obligava a passar llargues temporades enfora dels seus. Mai, però, ha deixat de ser un gran explorador del fons marí. Des del profund coneixement del món subaquàtic, i especialment de Menorca, fa eventualment alguna xerrada que il·lustra amb fotografies d’arreu del món on ha fet immersió, i que continua fent encara des de la seva jubilació.

El submarinisme devia ser molt nou als anys 70 a Menorca.
—Jo venia d’una família de pescadors, i vaig començar amb pesca submarina. Érem molt pocs en aquell temps que ho fèiem. El lloc, Fornells, està clar que era ideal. I ho va facilitar també la meva capacitat pulmonar, que em permetia davallar moltíssim. En plena forma, i quan ja m’havia format, podia baixar fins a 40 metres. L’alè t’havia de donar per a baixar i per a poder tornar a pujar [riu].

I com arriba vostè al món de la competició?
—Prest ja vaig participar en un campionat de les Balears, a Cabrera, on vaig quedar segon. I el següent ja va ser el campionat d’Espanya, on vaig fer primer. D’aquesta manera vaig entrar a l’equip nacional, on hi vaig estar vuit anys. La pesca submarina ja en aquell moment era un esport federat, que requeria llicència, assegurança, etc. A partir d’aquí, vaig començar a viatjar, passant almenys quatre mesos a l’any fora de Menorca. Per fer-se una idea: la copa d’Europa eren cinc proves en cinc països diferents. I la del món, la vaig competir al Brasil, a Xile... Era molt guapo, però significava sacrificar la família.

A quants mars, idò, s’ha submergit?
—És el que explicaré al pregó, així que guard per aquesta ocasió els detalls i les anècdotes importants, amb la voluntat que la gent que vengui ho gaudeixi.

Noticias relacionadas

Sopar de vesins a la vorera de la mar

Anècdotes, és clar, en deu tenir moltíssimes.
—En aquella època, finals dels 70 principis dels 80 del segle passat, no existia ni el servei marítim de la Guàrdia Civil. De manera que, moltes vegades, em venien a cercar per treure gent que s’havia ofegat. N’he tret algunes de persones mortes. I també n’he salvat, afortunadament. El món ha canviat molt... Vaig deixar la pesca submarina i em vaig dedicar a la immersió i la fotografia davall la mar. En aquests anys, he fet prop de 50.000 fotografies i uns 30.000 vídeos. A Menorca, ho faig des de maig a finals d’octubre. I a l’hivern, quan aquí ja arriba el fred, aprofito per fer algun viatge, sobretot, al Mar Roig, a Egipte. Allà faig vida durant una setmana a bord d’un vaixell especialitzat i preparat per al submarinisme.

És on fa fotos a taurons, com la del seu perfil de whatsapp?
—Al costat meu, a prop de la costa de Sudan, va morir una al·lota francesa. Jo no he tingut por mai. En aquesta zona s’hi troben taurons longimanus, amb les aletes molt llargues. Les immersions aquí s’han de fer amb cautela. El que li va passar a aquesta al·lota francesa va ser per una imprudència.

Com és que li agrada tant ser davall l’aigua?
—Davall la mar, m’he sentit sempre molt bé, on desconnect totalment i som feliç. L’altre dia, a Cavalleria, vaig agafar la imatge d’un anfós gros, d’uns 20 quilos, amb la boca oberta, d’on va sortir un altre peix que li feia net les dents. Xal i m’entretenc amb tot; amb un cranc que no he filmat mai... Aquí, ara, amb l’escalfament global, es comencen a trobar algues i peixos invasors, com rèmores o peixos lloro, més habituals de climes tropicals. No sabem com afectarà tot açò en un futur al nostre medi ambient.

Ha canviat molt el nostre hàbitat submarí?
—Gràcies a les restriccions de pesca que hi ha hagut a la zona de la Reserva del Nord de Menorca, des de la Mola, al costat de Fornells, fins a Algaiarens, en els darrers anys, s’ha anat regenerant. És una meravella!

El fons de la mar de l’Illa se’l coneix a la perfecció?
—Menorca me la conec tota; em podrien amollar allà on volguessin davall l’aigua que sabria on som.

És un esport de risc.
—Ho és pel simple fet de la immersió. I es necessita condició física. Jo no sé en quin moment em retiraré, si bé cada cop és més difícil que em facin una assegurança. Ara moltes vegades vaig amb la meva neta, que ha heretat aquesta passió. L’altre dia a ella li vaig ensenyar la casa d’aquest anfós del qual parlava abans, a qui hem batejat com a Pepe i ja em coneix; que emigra l’hivern, quan l’aigua es posa freda, i torna cada any després al mateix racó.