Eixerit. Així és com va acabar la jornada de diumenge i com es trobava aquest dilluns s’homo des be

Eixerit. Així és com va acabar la jornada de diumenge i com es trobava aquest dilluns s’homo des be, qui, sense mal ni molèsties enlloc, es va aixecar com cada dia, per anar a fer feina, abans de rebre’ns a ca seva | Josep Bagur Gomila

Joan JuanicoCiutadella18/06/24 4:00
TW
2

A primera hora d'aquest dilluns al matí i abans de visitar, aquest diari, a José Mercadal a ca seva, va presentar-se a «Es Diari», Joan Pons, caixer pagès de Migjorn. I com molts de ciutadellencs aquest dilluns matí, el tema de debat va ser recorrent: com havia anat el Dia des Be i com estava s'homo des be, en ‘José de sa Marjal'. «Ell? Està com un ramell, no va passar cap pena», exclamava l'amo de Torraubet, amic íntim de qui diumenge va dur l'anyell a l'esquena i amb una puntualitat britànica, recordada per ben pocs en les darreres dècades. «Va ser increïble anar damunt les previsions i es va demostrar que es pot acabar a una bona hora, pensant en els més petits», ens deia, de primeres, s'homo des be d'enguany.     

Per a Mercadal, aquest dilluns va ser un dia com un altre i es va aixecar devers les set per a complir amb les obligacions en el lloc. Havia anat al llit damunt les 2.30 hores, la matinada ja de diumenge a dilluns. «Vaig estar unes horetes xerrant amb la família a ca nostra i la veritat és que estava on fire, dalt un núvol. Açò sí, va ser ficar-me al llit i quedar adormit de cop», ens contava, entre rialles i bromes. «He de dir que em costava i encara costa ordenar vivencies i visites viscudes; no és fàcil recol·locar les mil emocions que ens va donar aquest dia. Imaginau tot un dia sencer, una emoció darrera l'altra», ens deia, amb la mateixa serenor amb la que va passejar-se descalç i amb un anyell a becoll per la ciutat.

Distès sopar que va celebrar la Comitiva des Be, com és tradició, a la casa de cas caixer casat, Damià Moll | Josep Bagur Gomila

Noticias relacionadas
Entrada del caixer senyor i el caixer capellà as Born

324.000 persones han vist el vídeo de la campanya de Sant Joan

Más noticias relacionadas

Era a mitjanit quan la Comitiva des Be arribava a cas caixer pagès de Tramuntana, Toni Bosch, després d'haver allargat una mica la vetllada a cas caixer casat, Damià Moll, veient que anaven molt bé d'hora. De fet, a les 22.20 hores la bandera ja onejava al carrer Sant Isidre. I ho va fer José Mercadal ben fresc i airós. «El tema físic no em preocupava, però sí el psicològic, per poder gaudir d'aquesta jornada tan intensa. Vaig acabar molt content amb la gent, és impressionant el que te transmet el poble a cada carrer i posada», afegia, sentint-se en tot moment respectat per la gernació, «tret d'algun moment, molt puntual».

El moment del sofà i del descans merescut en arribar, després de 105 visites | Josep Bagur Gomila

S'homo des be, que enguany vestia pells d'anyells del mateix lloc de Son Àngel, va tancar el diumenge ben eixerit. «Hauria pogut seguir, encara», reia, tot insistint que el més important, «és el cap i no els peus, on no vaig tenir cap molèstia i ho vaig dur beníssim. Vaig tenir molta calor, sí, però em vaig sentir còmode en tot moment i dilluns em vaig aixecar beníssim. Un poc cansat, res més», exclamava. «Diria que se me va fer curt i tot, el Dia des Be, i quant a duresa, va ser més o manco com ho havia imaginat. Me va passar volant i no vaig tenir cap moment crític. M'havien dit que després de dinar era feixuc, però anava conscienciat».

Visita al Geriàtric i a la seva mare

Mercadal, que va tenir paraules per al seu descarregador –«va ser clau perquè sortís tan bé tot»–, va viure dos moments realment especials, dins el trencaclosques que encara té al cap, després de tantes emocions. «La visita al Geriàtric Municipal em va impactar molt, tot en general, allà dins. No tenc paraules per explicar com em va tocar la fibra. Com també anar a ca ma mare, just davant, precisament. Van ser dos instants que quedaran amb jo per sempre», tancava, amb la veu entretallada.