Aquest és el tresor marí de les badies a preservar

«El botànic menorquí Rodríguez Femenías havia descrit exactament on hi havia un bosc de Cystoseira i, a més, sabíem que    aquest havia desaparegut», explica la investigadora del CEAB-CSIC, Emma Cebrian, la qual cosa era un indici de que era el lloc ideal per a restaurar la Cystoseira, una família d'algues que es fan servir com a bioindicadors de la qualitat de l'aigua de les platges i les cales de l'Illa. «Hi ha 30 espècies de Cystoseira i 20 d'elles només les trobem al Mediterrani. Cada una està adaptada a unes condicions ambientals molt determinades», subratlla Cebrian.

Segons la científica catalana, «ja no queden badies somes ben conservades» i, per tant, espècies com la Gongolaria barbata, la qual s'està intentant restaurar a Cala Teulera, «han desaparegut a tot arreu».

Un hàbitat únic a Fornells

La badia de Fornells, la més gran de Menorca amb una conca de 409 hectàrees, és l'únic indret a tota Espanya on s'ha trobat una població natural de l'espècie esmentada. Per tant, això indica que es tracta d'una «zona no impactada». «És una de les badies més ben conservades del Mediterrani Occidental. Per això deim que les badies de Fornells i Addaia, on hi ha una altra espècie de Cystoseira, són tan particulars, perquè són els únics llocs del Mediterrani on es poden trobar aquests boscos», assenyala la mateixa científica.

Juntament amb la del Port de Maó, ambdues badies són les àrees d'estudi de la segona fase d'un projecte d'investigació iniciat l'any 2011 i que des del 2022 intenta definir l'estat de conservació de les badies per tractar de dissenyar i promoure plans de conservació i restauració. De moment, les badies d'Addaia i Fornells ja els tenen redactats. Pel que fa a la de Maó, la tècnica de l'Obsam, Eva Marsinyach, informa de què ja s'ha efectuat «la diagnosi inicial» i ara es troba en «fase de redacció de mesures de gestió». «Hem identificat les diverses pressions i amenaces. A partir d'aquí, hem definit unes directrius específiques per tal d'aconseguir un estat òptim de les badies».

Cala Teulera, el banc de proves de referència del que parla tota la comunitat científica

«Cala Teulera és famosa. Surt a tots els congressos internacionals de ciència perquè és única i l’exemple de com pot funcionar», apunta la científica especialitzada en ecologia marina, Emma Cebrian. La mateixa investigadora revela que el secret resideix en què ara mateix «no hi ha impactes humans». «Hi ha molta gent que ho prova, però si continues tenint un impacte, no funcionarà. No és tan fàcil. A Cala Teulera encara no n’hi ha hagut cap i podria arribar a tenir una funció de donant», postil·la Cebrian.

De moment, el projecte és un referent per altres regions com Grècia o Itàlia, on les poblacions que queden estan molt fragmentades i tenen poca dispersió.