El comerç d’alta precisió del rellotger Cristóbal Obercie a Maó

Cristóbal Obercie havia nascut a Betlem, Palestina, i era un dels onze germans i germanes que a principis del segle XX van abandonar el territori palestí amb els seus pares Miquel i Magdalena, segons els testimoni del maonès Celso Beltrán Obercie, net per part de mare del rellotger. Els membres de la família Obercie Aya, que tenien la idea de viatjar fins a Estats Units, durant la seva estada a Espanya van decidir prendre diferents destins. Mentre Cristóbal, Antonia i Enrique van venir a Menorca, uns van instal·lar-se a Barcelona i altres van optar per viatjar fins a l’Argentina.

El 9 de setembre de 1920, durant les festes de la Mare de Déu de Gràcia, el diari «La Voz de Menorca» publicava un anunci de la rellotgeria en què Cristóbal Obercie donava a conèixer que el seu establiment tenia un gran ventall de rellotges, braceroles, cadenes i articles de bijuteria de classe fina. A més, es podien comprar «aparatos parlantes» de les millors marques del moment i els discs de pedra de les marques Gramófono, Columbia, Odeón, Fonotipia i Fadas amb romances, òpera i cuplés enregistrats pels millors artistes del moment, així com les pues dels gramòfons i accesoris.

Especialitat

Obercie assegurava que la seva especialitat era el muntatge dels aparells que tenia a la venda, tant els rellotges com els gramòfons, un treball que dominava i que feia amb rapidesa. Els seus clients es podien beneficiar d’un any de garantia dels productes que venia com de les seves reparacions.

A la seva botiga tenia exposat un cronòmetre marí, que «La Voz de Menorca» qualificava de magnífic i que funcionava perfectament després d’haver estat provat amb èxit a l’Acadèmia d’Arts i Ciències de Barcelona durant un any. Es tractava d’un rellotge mecànic per mesurar el temps amb gran precisió, dissenyat originalment per funcionar en els vaixells que navegaven en alta mar.

Aquesta experiència de Cristóbal Obercie no va funcionar del tot bé i en una època indeterminada l’establiment va tancar, donat que uns anys després, el divendres dia 17 de novembre de 1928, «La Voz de Menorca» publicava un anunci amb la pròxima obertura de la «Joyería, Relogería i Òptica Obercie», que finalment va obrir el dijous dia 23 al carrer Nou (també anomenat Carlos III).

«La nueva tienda está instalada con lujo y buen gusto, al estilo moderno, con hermosas vitrinas a cada lado de la puerta de entrada, rematadas con cristales de colores en los que se hallan estampados acertados dibujos que dan buena vistosidad. Como es natural, tales vitrinas se hallaban anoche repletas de valiosas y artísticas muestras de los artículos que expende el establecimiento, ostentando todos ellos los precios, en forma que el presunto comprador puede elegir según sus gustos al par que de acuerdo con sus posibilidades», segons el diari.

En aquesta segona època, Obercie va deixar de vendre els articles de bijuteria i va ampliar la seva oferta comercial amb productes de plata, ulleres i la compra d’or vell i monedes.  Per exemple, el 22 de desembre de 1932 anunciava la liquidació d’una àmplia gamma de coberts de plata fins al 8 de gener següent, l’estratègia comercial que emprava cada any, durant el període de Nadal, Cap d’Any i Reis, per fer caixa i renovar els seus productes.

Republicà

Cristóbal Obercie combregava amb les idees republicanes. El 17 de març de 1923, el diari «La Acción» publicava un article de la Sociedad La Mascota, de Maó, en què com a vocal i juntament amb la resta de la junta directiva, criticava la Guerra del Marroc i la seva gran despesa econòmica i també a l’empresari i polític mallorquí Juan March. A més, just iniciada la Guerra Civil l’agost de 1936 va fer una aportació de 25 pessetes, com altres comerciants i vesins del carrer Fermín Galán, per ajudar els milicians catalans i soldats menorquins ferits durant l’expedició del capità Bayo per recuperar per a la República l’illa de Mallorca que s’havia sublevat en favor del general Franco.

Acabada la guerra, Obercie va continuar amb el seu negoci de rellotgeria i òptica que el 28 de maig de 1946 estava situat al carrer Infanta número 13. Poc temps després, Obercie va tancar la botiga i amb la seva dona van anar a viure a Mallorca, on ell va treballar en una fàbrica, segons recordava la seva nora Juanita Manent Martorell, des Castell.