Tribut als menorquins que ja no hi són

El cementeri de Maó mostrava al migdia un aspecte tranquil amb persones que anaven a visitar les tombes, algunes per canviar els ramells i també els motius ornamentals, altres per honorar els seus familiars i aprofitar per fer un recorregut pels diferents recintes del cementeri.

Gloria López, de 32 anys, és de Bolívia, però fa 23 anys que viu a l'Illa. Era al cementeri amb la seva mare i el seu fill per visitar la tomba que conté les cendres dels seus l'avis que van morir a Bolívia durant la pandèmia de la covid-19.

Les germanes Pilar i Antonia Prieto són cordoveses i també van continuar amb la tradició de Tots Sants. Pilar viu a Maó des de fa 50 anys, mentre que Antonia resideix a Madrid. Van visitar la tomba de sa mare, que va arribar a l'Illa quan era viuda i aquí va morir fa poc a l'edat de 99 anys i vuit mesos.

Maria, una vesina de Maó, mostrava la seva indignació pel fet que les flors que el passat juliol va posar flors a la tomba del seu marit havien desaparegut al cap de pocs dies. Ahir les va tornar a posar. També es queixava de la desaparició de garneres, recollidors i regadores.

Un matrimoni de jubilats des Castell es va desplaçar com solen fer cada any fins a Maó per visitar les tombes de familiars i amics, després d'haver-ho fet al seu poble, destacant la netedat i bon manteniment d'ambdós.

Per altra banda, la corporació municipal de Ciutadella va visitar els dos cementeris de la ciutat per recordar a les persones quan han mort i també honorar en un senzill i emotiu acte a l'arqueòleg, cartògraf, editor i periodista Josep Mascaró Pasarius en el centenari del seu naixement. La batlessa Juana Maria Pons Torres i la senyora Immaculada Mascaró Hernando, en nom de la família, van fer l'ofrena d'unes flors a la seva figura. Mascaró Pasarius va mantenir una estreta relació amb Ciutadella, on va viure llargues temporades, on va contreure matrimoni i on van néixer algunes de les seves quatre filles. També és on descansa per sempre més la seva mare, Fanny Ventura.

Per altra banda, la corporació municipal es va desplaçar fins al cementeri nou, on amb el bisbe de Menorca, Gerard Villalonga van dedicar uns moments a recordar tots els difunts que hi descansen.

A Alaior, el cementeri municipal va acollir l'acte de l'ofrena floral, seguint el costum del dia de Tots Sants, en què es va escoltar el toc de silenci, una tradició que compta amb més de 150 anys d'història i que esdevé una expressió de dolor i commoció davant la pèrdua d'una persona estimada. Amb aquest acte, l'Ajuntament va reconèixer i va recordar a totes les persones que ens han deixat en el darrer any i a les generacions que ens han precedit.

Els cementeris són espais en què es preserva la memòria dels que ens han precedit. La gran majoria de tombes solen recollir la informació bàsica de cada difunt: l'ascendència familiar amb el nom i els llinatges i les dates de la seva presència terrenal, com solia sentenciar el professor d'institut Antonio Pons Monjo.

Aquest darrer cas s'il·lustra as Migjorn Gran amb la longevitat del supercentenari Joan Riudavets, que amb 114 anys va ser l'home més vell del món, mentre que a Sant Lluís hi ha la tomba d'en Toni Pons Sintes, un nadó que va pujar al cel el mateix dia que va néixer el mes d'agost de 2001.
Les pedres dels nínxols també aporten en certs casos altres dades de les persones difuntes, com la seva condició professional, el seu sobrenom com a tret identitari, la reproducció de cites literàries i dedicatòries en què es subratllen les virtuts i altres aspectes personals que es pretenen immortalitzar.