La majoria de les flors són el resultat de l'evolució per atreure els insectes per a la pol·linització de les plantes. I en la mateixa mesura, les flors han atret des de sempre els humans. Ho diu així el llibre de Miguel Cao Barredo «Les Flors de Menorca», editat pel GOB l'any 96, on es reconeixen les flors bordes o silvestres que tenim a Menorca, i la seva bellesa. Un patrimoni natural que va molt més enllà d'aquest fet superficial de la bellesa, perquè darrere, com també queda apuntat en aquest llibre de divulgació, hi ha molt més que això. Sense les flors no existiria la humanitat; són la base dels ecosistemes terrestres, font d'aliment per a múltiples éssers vius i de matèries primeres, fins i tot, per a medicaments.
Sobre la necessitat de conservar aquesta vegetació n'ha xerrat Miquel Camps, coordinador de política territorial del GOB, en un article recent a «Es Diari», escrit en to poètic, però amb tota la cruesa de la realitat mediambiental, amb tota la prosa sobre la necessitat de la floració silvestre. L'expert explica com la cobertura vegetal redueix l'evaporació de l'aigua de la terra, per a un substrat ric en matèria orgànica i ple de petits organismes i micelis subterranis, que capturen i processen aliment per a les plantes, gràcies a l'absència de pesticides. Aquí està la clau de tot. Si a un camp hi surten flors és perquè aquest no té pesticides, afirma.
Aprofundint més en el tema, Miquel Camps ens parla de la forta baixada a tota Europa d'ocells als àmbits agraris, amb un descens de fins a un 60 per cent al llarg dels darrers 40 anys. Indicador dels canvis significatius en l'agricultura, que ara és molt més intensiva. I on pràcticament per tot es tira pesticides. «Els models agraris on només hi ha un cultiu inclouen herbicides, que asseguren que només sobrevisqui el que s'ha plantat», detalla. Hi ha finques que encara no ho fan, però és el sistema que segueix la majoria, continua. I afegeix que implica una baixada molt gran de vegetació silvestre, perquè totes les plantes que naixien espontàniament després de llaurar ja no hi són. Quan moltes d'aquestes plantes que s'eviten són subministrament directe per a insectes.
Per altra banda, en monocultius on s'elimina la resta de vegetació, és fàcil que surtin plagues, d'insectes, cucs, etc. Si passa, es tiren insecticides, entrant així en una roda que provoca un declivi enorme en els cicles naturals. Perquè s'entengui: si hi ha menys flors, hi ha menys insectes, i menys ocells. I un llarg etcètera de desordres en els ecosistemes.
A Menorca, per sort, diu, encara es conserva al camp, en molts casos, el sistema anomenat rotació de cultius, on no se sembra cada any el mateix, sinó que es va alternant, amb cereals o lleguminoses, i on en períodes es deixa descansar per tal que la terra recuperi part de la seva fertilitat. Representa que aproximadament una tercera part de la terra d'una finca descansa. I és aquí on hi poden tornar a sortir flors i tota la vegetació necessària, creant una reserva de vida silvestre.
En l'altre extrem estarien aquests camps intensius que, fruit de la necessitat d'alimentar a un gran nombre de bestiar, han d'estar produint tot l'any, sense descans, el seu farratge. I que a l'estiu, perquè no s'assequi, hi afegeixen regadius. Són canvis que acaben incidint en la flora i en la fauna -explica Miquel Camps-, fins arribar a la caiguda generalitzada d'insectes i flors.
L'expert ens ha regalat amb la seva explicació una altra manera de mirar el camp aquesta primavera: «Quan veim un camp sembrat que hi ha flors pel mig, vol dir que és una terra on no s'ha tirat herbicida». Una mirada amb més consciència enmig de la bellesa i fascinació que generen els seus colors. Que hi hagi flors avui és realment un privilegi.
El apunte
L’efecte de les pluges tardanes de maig
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.