Maó es retroba amb la patrona a l'ermita

Va presidir aquesta celebració, amb una gran assistència i participació, el rector de la parròquia de Sant Antoni de Maó i caixer capellà de les festes, Joan Tutzó; acompanyat pels preveres Joan Miquel Sastre, rector de la parròquia de Santa Maria i capellà de l'ermita; Llorenç Sales, rector de la parròquia de Sant Francesc; Mateo Seguí de Vidal; i el diaca Joan Mercadal Victory.

Va començar després d'haver arribat al santuari tots els caixers integrants de sa qualcada, que tanquen el caixer capellà i el caixer batle, Hèctor Pons. El so del tambor i el fabiol acompanya la seva entrada a l'antiga església. Aquesta pregària, amb ofici litúrgic propi, comença amb un himne i tres salms. Després de la lectura evangèlica i el responsori es va cantar el Magnificat.

Goigs a la Mare de Déu

Va continuar amb les pregàries on es demana per l'Església diocesana i universal, i perquè les festes de Maó transcorrin sense accidents ni incidents; es va resar el parenostre, l'oració final i finalment, el cant dels Goigs de la Mare de Déu de Gràcia.

Aquests ‘goigs, que s'han transmés durant generacions, resumeixen la vinculació de la ciutat de Maó amb la seva patrona:
Amb sa devoció molt pia,
a Maó sempre vos han venerada.

També es reparteix l'aiguarrós i, en acabar, els caixers passen davant la imatge de la patrona de Maó en senyal de respecte i veneració. En el pati del santuari, conclós l'ofici religiós, es va celebrar l'animada i esperada ‘beguda dels caixers' que ofereix l'ermita a tots els membres de la comitiva. Finalitzada la beguda, tots van retornar al centre de la ciutat per al Jaleo a sa Plaça.