El vaixell ‘Sir Robert Baden Powell' abandona Menorca després de quasi trenta anys

Karsten Börner i Karin Volkening, la parella alemanya -ell té passaport holandès- propietària d'aquesta embarcació, també de bandera holandesa, que durant trenta anys s'ha convertit en una estampa familiar en el port maonès, estan tristos per la decisió que s'han vist obligats a prendre perquè se senten identificats amb la idiosincràsia menorquina i el respecte a la natura i al mar que des de sempre han practicat com a model de feina i sobretot de vida.

Però la nova legislació sobre els fondejos a les Balears que els obliga a fondejar en 10 zones marines amb una profunditat de 30 metros i, per tant, molt allunyades de la costa que dificulta el fet de poder oferir als seus clients l'atractiu de les excursions per la costa balear.

Karsten i Karin es mostren partidaris i accepten les mesures restrictives que representin la protecció de la natura i, en el cas de la mar, de la posidònia. És el que ells han fet des de fa anys, donat que compten amb informació topogràfica de les zones on hi ha praderes de posidònia.

«Ens sentim molt identificats amb l'Illa, estaríem encantats de treballar sempre aquí, la nostra mentalitat està guiada pel que pensen els menorquins, estimar la natura. Ens sentim molt tristos pel fet d'haver de partir, ens agrada molt Menorca, quan sempre hem treballat des de la sostenibilitat. No podem fer-ho a Balears, la llei no permet treballar creuers amb passatgers d'aquestes característiques, les restriccions ho impedeixen», asseguren. La complicitat de Karsten i Karin amb la societat menorquina ha estat més que evident i s'ha pogut veure durant anys quan han cedit el seu vaixell per protagonitzar l'arribada per mar dels Reis d'Orient al port de Maó.

De remolcador a ‘clipper'

El «Sir Robert Baden Powell» no ha estat sempre un creuer turístic i d'excursions marítimes. Va tenir una vida anterior ben prou diferent que poca gent deu imaginar. El 1957 va ser construït com a remolcador a unes drassanes de Polònia i el 1991 Karsten el va comprar i, després d'ampliar-lo, el va convertir en el clipper que des de 1993 ha utilitzat el port de Maó com a base d'operacions.  Ara té 42 metres d'eslora amb dos pals de 29 i 28 metres, a més de 600 metres quadrats de veles. La seva tripulació està formada per sis persones, pot fer rutes diàries amb 36 viatgers, però hi poden pernoctar fins a la meitat, 18 persones.