El nedador David Tripiana assoleix el repte de creuar el canal de Menorca per ajudar a la Fundación Respiralia

La implicació de Tripiana amb Respiralia no és nova. Fa sis anys va participar per primera vegada en la volta benèfica a Formentera, prova que ha disputat diversos cops.

En aquesta ocasió el repte era majúscul, en una única etapa d'uns quaranta quilòmetres, entre el Cap des Freu, a Capdepera, fins al Cap d'Artrutx, els dos punts més propers entre les dues illes. «Vaig sortir a les 6.18 del matí», explicava aquest dimecres l'esportista després de la dura jornada anterior. «Ha estat més dur del que imaginava. Al principi va anar bé, però al cap de tres o quatre hores van començar unes ones no molt altes, però sí molt incòmodes que no em deixaven anar al meu ritme». De fet, «els corrents ens empenyien cap al nord i havia d'anar corregint constantment» i «havia de nedar refugiant-me al darrere de l'embarcació». I és que la ruta l'ha fet amb el suport d'una barca i d'un caiac. «Havia previst fer la travessia en onze hores», però així i tot el repte l'ha superat amb escreix i gràcies també al suport del seu equip i de la seva parella, Carolina Torres.

Preparació

«Sabia que en el moment de llençar-me a l'aigua hauria de tenir resistència per unes quinze hores». Per això «m'he estat preparant durant onze mesos», amb l'assessorament de grans figures com Kiko Hervás, nedador olímpic i mundialista en aigües obertes. «És el meu mentor», apunta Tripiana, qui a Menorca ha comptat amb la col·laboració d'una altra gran referència de la natació, la ciutadellenca Tita Llorens.

«Teníem una finestra de deu dies per fer el repte, del 15 al 25, i m'he estat preparant a Menorca fins que poguéssim sortir». És així que «he pogut entrenar amb Tita Llorens», esportista que «està a anys llum, té unes condicions inaudites per a nedar en aigües obertes; és una crac», assegura el nedador de Gavà, qui als seus 39 anys no ha dubtat a «ficar-me en aquest embolic per ajudar a la Fundació Respiralia».

Tot i la bona preparació, Tripiana afirma que «estic sorprès, perquè estic cansat, però no fatigat, i no em fa mal el cos com em pensava que passaria», després d'estar més de mig dia a la mar i amb l'afegit d'haver sortit amb l'embarcació a les 3.30 de la matinada cap a Mallorca per, un cop allà, iniciar el recorregut. «Havia de tocar la roca abans de començar», explica el nedador, qui reconeix que experiències com aquesta, a alta mar, provoquen «una sensació estranya, no és el nostre medi i no veus el fons; la mar és un univers paral·lel i sents certa sensació d'indefensió». Tot i així, no ha tingut cap problema i «només he vist una medusa i cap manta ni cap dofí».

Amb el repte assolit, el gavanenc recorda que segueixen oberts els canals de recaptació de Respiralia, a través d'aplicacions com Verse o Bizum o amb transferències, indicant en el concepte «Reto Menorca». «L'objectiu és recaptar fons per a la fundació, són unes persones meravelloses i els vull ajudar perquè puguin seguir oferint tractaments i fisioteràpia, i a mantenir les instal·lacions». Perquè «conec persones que pateixen la malaltia, com Irene Nevado, la primera espanyola amb doble trasplantament de pulmó» i «he pogut comprovar el difícil que és viure amb la capacitat pulmonar reduïda».