En Pau Cànovas, en Fernando Palliser, n'Isma Marquès, na Lola Navarro, en Miquel Orfila, en Fernando Sintes... I així fins un bon grapat més. Són alguns dels personatges que enguany fan que la revista de Sant Llorenç que edita «Es Diari» s'escrigui a partir de noms propis, els d'aquells alaiorencs que formen part de la idiosincràsia del municipi i de la festa. Podríem dir que és la revista de les mil cares.
Aquest dijous, el Saló de Plens de l'Ajuntament d'Alaior va acollir la presentació d'aquesta publicació que «ja forma part de la història del poble», va apuntar la batlessa Misericordia Sugrañes a qui li cridà l'atenció de forma especial, el nou mot usat pel comunicador José Luis Benejam: «Alaiorinitat», entès com el conjunt d'aspectes quotidians que «aquells alaiorencs que no exercim a temps complet ens segueixen cridant l'atenció», apunta Benejam en el seu article de la publicació i «que trobem a faltar».
La presentació de la revista de Sant Llorenç s'ha convertit en una cita obligada entre aquells ciutadans encuriosits per conèixer peculiaritats del poble. I enguany n'apareixen un bon grapat. Potser pels alaiorencs els semblaran aspectes molt seus, normals, amb els quals conversen dia a dia, però ben segur no ho són tant per a la resta de mortals. La revista també inclou algunes fotografies que, tot i no crear l'efecte que ha tingut la imatge de la portada del programa de festes, obra de Manolo Barro, sí que permeten aturar-se un moment per reconèixer aquells alaiorencs quan tenien unes desenes d'anys menys.
L'editor d'«Es Diari», Josep Pons Fraga, destacà la portada, obra de qui enguany donarà el tret de sortida a les festes pronunciant el pregó. Pau Sintes plasma «símbols que identifiquen la població i una festa amb ecos que s'escampen per tota Menorca».
Pons Fraga va fer un pas enrere en el temps, un salt de 25 anys per tal de donar a conèixer com es van viure les festes l'any 1993. Una tornada al passat que ve a coincidir amb l'efemèride de la declaració de Menorca Reserva de Biosfera. L'editor recordà que sortiren 70 caixers i el pressupost fou de deu milions de pessetes. Curiosament fou caixer capellà Bosco Martí, «el nou rector que rellevarà a Pere Oleo», recordava Pons Fraga. I el caixer batle va ser el regidor Sebastià Ameller. «I, naturalment, no hi podia faltar en Pau Sintes» qui apareixia en un extens reportatge sobre els deu anys del grup des Llargandaix sortint a la desfilada de carrosses del diumenge de Sant Llorenç. I va concloure que aquesta publicació «és la manera com expressem, des d'«Es Diari» el nostre compromís amb Alaior, aquest poble viu i d'empenta que ens anima a compartir aquesta festa amb una cita a sa Plaça».
Cal recordar que enguany la revista inclou un CD amb l'homenatge a la música del jaleo que l'Ajuntament celebrà l'any passat. Avui la publicació serà repartida gratuïtament a tots els subscriptors del poble. Així mateix, es pot adquirir en els punts habituals de venda d'«Es Diari», a l'Ajuntament, la Biblioteca i el Club de Jubilats.
La fotografia de Manolo Barro que ha causat sensació entre els alaiorencs
«Ha causat sensació», assegurava la batlessa Misericordia Sugrañes. Es referia a la fotografia que enguany il·lustra la portada del programa de les festes de Sant Llorenç. I tot el públic allà present assentí. Així ha estat. La imatge, captada el diumenge de Sant Llorenç de l'any passat quan la plaça estava plena a vessar mentre es lliuraven les canyes verdes, exalta el poble, la gent. I hi ha tantes persones en aquell mateix indret que ara tothom mira i cerca si coneix algú. A tot això hi hem d'afegir 'la mania' d'intentar ampliar la fotografia per visualitzar-la millor, tal com es pot fer amb les pantalles tàctils. Però és missió impossible. La fotografia està en paper. Impresa. I l'acte d'intentar ampliar la fotografia, les cares, la gent, acaba en paper banyat.
És per això que l'Ajuntament ha decidit col·locar la imatge en gran format a la Sala d'Activitats Ciutadanes perquè tothom qui vulgui pugui observar i descobrir qui hi havia a la Plaça aquell diumenge de Sant Llorenç «i en quin estat», afegia amb ironia Sugrañes. La fotografia tindrà una mida de 70 centímetres per 1,20 metres. Manolo Barro ja va il·lustrar l'any 2012 la portada del programa de les festes. I assegura que «el protagonista aquí és el poble, la gent». Apunta a les dificultats que una fotografia acabi obrint un programa ja que «és complicat que una foto pugui competir amb una composició artística».
Els familiars dels membres de la Junta de Caixers, també protagonistes
La revista de Sant Llorenç d'enguany ha volgut valorar l'aspecte més familiar de la festa i, en especial, dels vertaders protagonistes de la celebració, com ho són els caixers. Els membres de la Junta, que enguany conclouen bienni, apareixen en la revista acompanyats d'un familiar o altra persona que han elegit. Els lectors s'endinsaran en la màgia que crea la festa entre la família. La mare del caixer batle, na Mari Montse Palliser, desvela que s'assabentà que el seu fill presidiria la qualcada pel carrer, en concret, a la botiga. Na Solín Carreras, mare del caixer fadrí, reconeix que hagués tret la bandera pel balcó de casa perquè «no la tindrem mai més». I en Sergi Vinent, germà del fabioler, de només vuit anys, assegura que allò que més li agrada és veure'l tocar, feliç i emocionat».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.