Nou dones van pujar a la balconada de l'Ajuntament per inaugurar les festes. Ho van fer en representació del centenar de sòcies de l'entitat però també de tots els col·lectius que treballen de forma altruïsta «a minvar el sofriment de qui pateix» i també a les que ajuden a mantenir «la nostra cultura i identitat, cuidar el nostre medi ambient i construir un model de ciutat inclusiva, igualitària, educativa i participativa».
La presidenta actual d'Alba, Cristina Fernández, va estar acompanyada al balcó per les cinc expresidentes de l'associació, així com les membres de l'actual directiva. Hi van ser Àngels Camps, Conchi Carreras, Roswhita Britz, Lola Mir, Teresa Martínez, Joana Sintes, Carmen Veiga i María José Salamanca. I amb elles, una quarantena de dones des de la tarima de la plaça i moltes altres entre el públic, emmig d'una marea de mocadors roses repartits entre els assistents. N'hi havia dos mil.
Emotivitat i alegria
El pregó va tenir un poc de tot. Hi va haver les necessàries referències al càncer de mama i a la lluita diària de tantes dones, les seves famílies i tants professionals de la sanitat. Però també hi va haver temps per a les rialles.
No amagaren les dones d'Alba que «quan ens va cridar l'Ajuntament per a una reunió urgent, ens vam espantar moltíssim» perquè aquesta vegada no havien anunciat el motiu. «Pensàrem que era per dir-nos que necessitaven el local», digueren, arrencant el riure entre el públic. Però l'ensurt el van superar prest quan se'ls va demanar de fer el pregó. «Va ser una bogeria!» i un «regal que ens ha omplert l'estiu de moments increïbles, de trobada, de nerviada, d'entusiasme, de nits sense poder dormir, de rialles incontrolables, d'emoció i d'alegria». I de molta «responsabilitat».
Des de l'entitat, que duu el nom d'Alba perquè és «el naixement d'un nou dia i cada una de nosaltres neix a una nova vida quan comença a afrontar la malaltia», van preparar algunes sorpreses. Una d'elles va ser una glosa carregada d'humor, tot i versar sobre el càncer: «Una cosa tenim clara, ses mames ens han fet germanes, som dones amb empenta i valentia enamorades de la vida» i «també us volem dir que no és només cosa de dones, perquè algún home en tenim, que encara que més petits, ells també en tenen de pits», afegiren, provocant, de nou, el riure de la gent. I van aprofitar per agrair, en vers, que «no tot ho hem fet soles, perquè sempre tenim el suport, d'entitats, empreses, associacions, artistes, comerços, institucions i, sobretot, ciutadania de la societat menorquina».
Amb música acabà el pregó i amb Ricard Ramisa al piano, per entonar una cançó amb missatge, que el públic va seguir: «Resistiré», del Dúo Dinàmico, abans de donar pas a l'«Es Mahón».
12 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Ja m'hagués agradat sentir-lo....Devia ser un pregó reivindicatiu i també una oportunitat per aquestes dones de donar gràcies perque hi son presents....EMOTIU
YO ES QUE SOY DE ZARAGOZA Y LO DECIA EN PLAN GUAY VIVA LA VIRGEN DE GRACIA YMENORCA
semprE, s'escriu semprE, per l'amor de Déu quin mal d'ulls.....
Va grande per maó, saps que en fan de festa!!
Sempra, sempra i sempra he estat i estaré al costat vostra, dones de Alba. Endavant i no reuleu mai!!!.
VIVA LA VIRGEN DE GRACIA Y LA VIRGEN DEL PILAR
S'enhorabona desde ciutadella,actes com aquets fan gran un poble,una festa i una illa
Con todo el respeto del mundo a esta agrupación y su trabajo. Es una pena que este año que Sergi Llull está lesionado no hayamos aprovechado para subirlo al balcón del Ayuntamiento y hacerlo pregonero.
Va ser el pregó més emotiu que s'ha sentit en molts d'anys. Enhorabona a les dones d'Alba i molta força i coratge a tothom que lluita cada dia contra la malaltia del càncer.
Tot i no eser de Mo. Crec que ha estat el millor de tots els pregons que es fan i es desfan. De una cosa tant dura com es patir una maleltia com aquesta fer-na fer alegria per tot un poble,es tenir coratge i mes cosa. En van fer emocionar amb la canço que van cantar. Vaig recordar a una persona estimada que va lluita a un cas de aquest tipus. Ella tambe va resistir encara que va perdre sa lluita me va ensenyar que s'ha de resistir Salud i molta força Bones festes